9 de des. 2017


Avui, caminada a Vallfogona, al meravellós torrent de la Masica. 

He arribat a la font de la Tosca una mica abans de les 9 del matí (la foto és de la tornada). Em pensava que hi hauria una mica més de gel, tot i que les temperatures han pujat una mica els darrers dies.

He seguit el camí assenyalat cap a la Teuleria, marcat amb punts blaus, que es distingeixen molt bé tant amb el verd de l'estiu com amb els ocres de tardor. La Teuleria és a pocs minuts de la font. Tot seguit comences a pujar per una pista fins trobar un trencant a mà dreta, assenyalant el Forn de calç i el Torrent de la Masica.

De la primera vegada que m'hi vaig arribar, pensava que ja tot era baixada. Res falla més que la memòria. El camí, enmig de pinedes i fagedes va pujant i baixant fins arribar al Forn de Calç, al costat d'un torrent sec que, a pocs metres, s'ajunta al torrent principal.

En aquest torrent hi ha un salt de considerable alçada, però que sempre deu baixar sec. Així el vaig trobar l'altra vegada i així m'ho ha comentat una persona que m'he trobat pel camí.


I ja al torrent, el primer salt (de Llastanosa) amb una mica d'aigua i una mica de gel. Vaja, igual que l'altra vegada!! Els colors de tardor ja completament apagats donant pas a l'hivern. És un salt que ha de ser preciós veure'l cabalós, però no sé si passa massa vegades.


I poc després, la primera gorga (la de dalt) completament glaçada. Si no fos per la por de caure, o de trencar-se, m'hagués arribat al mig mateix. Però la prudència ha pogut més i només m'he passejat per la vora.


A la gorga de baix m'ha semblat que les fulles havíen quedat empresonades abans de la tardor. Segur que no ha estat així, però aquest ha estat el meu primer pensament. 


I aquest torrent, com a "bonus-track", et trobes una altra gorga més petita, però potser més fotogènia que les anteriors. I com haureu notat per les imatges, avui m'ha vingut de gust fer fotografies arran d'aigua. O més ben dit, de gel.


Qualsevol sortida no està exempta de perill. Avui li ha tocat a un dels objectius. La relliscada, quan anava pel camí normal, ha estat molt suau, però la petacada a la pedra de l'objectiu ha estat de campionat, i aquest s'ha partit en dos. Per sort, no ha estat la lent que més aprecio, però l'havia comprat per fer-lo servir com a tot-terreny. I ha quedat clar que tot, tot-terreny no ho ha estat. Llàstima!


2 comentaris:

  1. Hola Ramón, ayer decubrí tu fantástico blog y acabo de leer y ver lo que te ha sucedido con ese objetivo. Yo soy aficionado a la montaña y también a la fotografía con lo que sé de que me hablas cuando comentamos sobre ciertos riesgos que corremos cuando salimos al campo con nuestros equipos fotográficos. sí me lo permites te hago una sugerencia, desde hace algo más de un año he asegurado todo lo que tengo, cuerpos objetivos, trípode en una aseguradora que entre otras cosas (y es además especialista en seguros a fotógrafos) te cubre accidentes como el que has tenido u otros similares y como en tu caso te repondrían ese objetivo por otro igual, nuevo.El importe del seguro lógicamente va en función de lo que suba todo el material que quieras asegurar y proporcionalmente no es nada caro, te puedo decir que personalmente ahora cuando voy a la montaña o viajo voy muchísimo más tranquilo por cualquier percance incluido el robo que pudiera tener. Un abrazo y felicidades por el blog, tengo que visitar algunos de estos gorgs que nos das a conocer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gerardo (Parece que mi respuesta no quedó grabada). Gracias por el comentario. Y sí, segurament tendré que asegurar mi equipo. La reflex anterior a ésta se sumergió 3 veces en el agua, aunque resistió. Y con esta, ya llevo un objetivo menos en la bolsa :(

      Elimina

Llista de blocs