4 de març 2018


Els límits municipals a vegades porten sorpreses. És per això que sempre, abans d'escriure una nova entrada, consulto la web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Passat Coll de Condreu, una vegada sobre la cinglera de Collsacabra, sempre havia pensat que estava en el municipi de Rupit i Pruit.

Doncs no. Tota la cinglera del Far i el primer saltant, el del Goleró, pertanyen a Sant Martí Sacalm, comarca de la Selva (tal com resa l'indicador comarcal, que sempre m'havia resultat estrany).

He iniciat l'excursió deixant el cotxe al restaurant de Coll de Condreu, que a aquella hora no hi havia massa ningú. Seguint la pista que baixa bastant paral.lela a la carretera, he passat de llarg la casa de l'Om, fins trobar la riera del mateix nom. A l'inici, veient que el torrent de Condreu no portava aigua, pensava que seria un mal dia. Però a l'arribar a la riera de l'Om m'he adonat de tot el contrari. La darrera vegada que hi vaig ser, l'aigua estava estacada, però avui, després de les nevades, hi havia suficient aigua per alimentar el saltant.

Just quan comença una petita pujada, a mà esquerra, he trobat l'indicador del Grau del Goleró, pel que he creuat la riera. Al mig d'uns prats, un altra indicador cap a sant Martí Sacalm, ja m'ha posat al camí de baixada per la cinglera.


Aquest passa per bosc d'aulines amb un únic mirador al primer salt del Goleró, al que m'hagués agradat arribar a la seva base. A la tornada ho he provat de totes formes, però un petit salt d'uns dos metres quasi a la base, i el fet d'anar sol, me n'ha fet desdir (*)

He anat baixant fins que el camí creua la riera. A partir d'aquí l'he remuntada fins arribar a la base del tercer salt, el que poso a l'inici de l'entrada. Haig de reconèixer que he tingut una immensa alegria veure l'aigua saltant i veure la gorga plena.  I no com l'altra vegada, que no em vaig atrevir ni a redactar una entrada, tot i que ara puc deixar-vos la imatge i pogueu comparar la diferència




La tornada ha estat molt més fàcil. Una pilona de pedres indicava un camí molt vertical, però segur, que m'ha portat primer a la cova d'en Salvi i d'aquí, a la meitat del camí que havia fet de baixada. Una gran descoberta! (us deixo també una imatge del troç de camí on hi ha el trencant per anar a la cova i al salt feta a la primera sortida)


(*) A la tornada he anat sobre el primer salt per investigar si hi havia forma segura de baixar. He provat un dels possibles camins però no hi ha hagut sort. Quan he tornat al salt han aparegut 3 persones que es disposaven a baixar fent ràpel. Els he demanat si em podien fer una fotografia des de baix la gorga i els he donat les meves indicacions. Si m'arriba la fotografia, l'adjuntaré a aquesta entrada.

I aquí hi ha la fotografia que m'han enviat des de la base del primer saltant. Moltes gràcies!!



-------------------------------------------------------------------------
Per a anar-hi:
1.- Deixar el cotxe a Coll de Condreu
2.- Agafar la pista de baixada cap a la casa i el torrent de l'Om.
3.- Al punt on s'inicia de nou una petita pujada, travessar la riera, seguint l'indicador de Grau del Goleró.
4.- Al mig del prat, una altra indicador assenyala cap a Sant Martí Sacalm. S'inicia el camí de baixada pel cingle.
5.- Després del mirador del primer salt, passeu una porta metàl.lica. Al cap de poc el camí és empedrat i baixa fent esses.
6.- Després de les esses, a mà dreta hi trobareu pilones de pedres, pintura vermella i un indicador "gravat" a la paret indicant la Cova d'en Salvi.
7.- Pel mig del bosca es baixa primer a la cova i, seguint el camí per la torrentera, fins a la base del salt.

L'excursió d'anada deu ser d'uns 40 minuts
-------------------------------------------------------------------------

2 comentaris:

  1. Un salt realment preciós, es d'aquells ben amagats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amagat, amagat. Però una vegada coneixes el camí, no es massa difícil arribar-hi. El que sí és difícil és trobar-hi tanta aigua.

      Elimina

Llista de blocs