24 d’ag. 2008


A l'arribar a l'entrada del nucli antic de Riudaura cal que el voregeu per la dreta (per l'esquerra anirieu a l'esglèsia). Aquesta carretera asfaltada de seguida s'enfila cap a la collada que separa la Garrotxa del Ripollès. La riera de Riudaura us quedarà sempre a la vostra esquerra fins al punt que la carretera la creua. Just abans d'aquest punt cal agafar una pista de terra que surt a la dreta.

Allà, a 50 metres, hi trobareu aquesta gorga espectacular d'aigua molt freda. És una gorga de molt fàcil accés ideal per anar-hi amb mainada.


Si bé l'anterior és seguint la pista de la dreta de la riera, per anar a aquesta caldrà que reculeu una mica per la carretera. Primer trobareu un pont que us permetria passar a peu a l'altra costat del riu però cal que continueu avall. A uns 50 metres trobareu un corriol a mà dreta. Al seguir-lo passareu per un camp i just sota aquest hi ha la gorga. L'accés a la mateixa no és fàcil del tot. Hi ha unes escales que amb el pas del temps i les riuades han fet malbé.

Si a l'anterior gorga de Sant Pere Despuig recomano anar-hi en bicicleta, per aquesta no us ho recomano si és que no hi esteu molt acostumats. Passat el poble de Riudaura la carretera s'enfila molt i no seria estrany que haguessiu de fer-ho amb la bici al costat.

Per anar-hi recomano fer-ho a peu. El passeig potser és una mica llarg però val la pena.

Alerta !!! La nevada del 2008 va fer cuare l'arbre de la bassa del Saltant al mig de la gorga i encara hi és. La bellesa d'aquesta gorga ha quedat malmesa.



1 comentaris:

  1. Hola Ramon.
    De la primera en diem sencillament "la Gorga" o "la Bassa del Molí de la Plana". Perfecta per saltar des de dalt de les penyes i alliberar una mica d'adrenalina. Quan baixa força aigua, el tobogan patina i riu-t'en tu de l'AquaBrava.

    De la segona, se'n deia "la Bassa del Saltant" (fixa't que per aquí a Riudaura sempre en diem "bassa", no "gorga"), però des de que fa uns 20 anys, un company i jo hi vam perdre un podall amb què voliem tallar unes branques que ens feien nosa, en un exercici d'imaginació espectacular, es coneix com "la Bassa del Podall". Encara hi deu ser.
    Aquesta sí que ofereix emocions fortes: saltar des de les roques més altes està reservat als més valents. Prova-ho!

    ResponElimina

Llista de blocs