21 de jul. 2012


Aquesta és una gorga de col.leccionista. M'han calgut dos intents i unes quantes esgarrinxades, a més de vàries ortigades, de les que ja no recordava la forta curissor que provoquen, per arribar-hi.

El primer intent va ser Dissabte passat. Com em sol passar, recordava vagament la situació i el camí per arribar-hi. Sota Ca la Paula, al Turonell, prop de les escales. Així que vaig pensar que el millor seria arribar-m'hi per sota el cingle i remontar el riu. Segur que al cap de poc apareixeria.

Però quan no hi ha camí, tot i que no et pots perdre, els rius no són fàcils de seguir. I amb la motxilla de la càmera i els tres peus, acabes cansat de pujar i baixar pedrots, de posar els peus a l'aigua, d'esquivar ortigues... I al final vaig arribar a un gorg, petitó, a on ja no podia tirar més amunt. Vaig fer un parell de fotos, intuïnt que no era la gorga que buscava, i vaig tornar a casa.

A la tarda, vaig contactar amb dos excel.lents fotògrafs de Castellfollit, en Pere Soler (de qui recomano el seu bloc de fotografia "El racó dels meus somnis") i en Leandre ( que sota el nom de Levilo el podeu trobar al flickr). Amb les seves indicacions, segur que la trobaria al proper intent, i així va ser. (*)

Ahir, Divendres a la tarda, m'hi vaig arribar. Un dels camins que m'havien indicat sortia al costat esquerra de l'ajuntament, al costat de ca la Paula. El camí baixava de forma pronunciada i estava estassat en el primer tram. Però em vaig endur una desagradable sorpresa quan les bardisses em varen tallar el pas. Vaig haver de recular i provar-ho per l'altre camí que m'havien indicat.

Ja de nou a la carretera vaig pujar com si tornés cap a Olot. Agafant el primer carrer a l'esquerra, de seguida em vaig trobar amb una tanca sobre el cingle. Ara només calia trobar el camí de baixada. I el vaig trobar justa al final, quan ja em pensava que els ho hauria de tornar a demanar, a l'acabar la tanca i al costat de les escales d'uns pisos.

L'inici de la baixada va ser molt pronunciat, posant el cul a terra un parell de vegades. Després, seguint el camí a punt de perdre's i passant per antigues feixes, vaig arribar al riu. Ara només calia seguir-lo aigües avall.

A diferència del dia anterior, ara ja estava segur que el trobaria. Vaig arribar a la gorga per la seva part superior. Un parell de pedres per on passa al riu i perfectament taponades com a resclosa per a desviar part de l'aigua cap a can Poc.

Com podeu veure, la gorga no és petita i, per a mi, té el seu encant. L'encant d'haver-la trobat. Unes quantes fotos i una remullada varen ser la meva recompensa.

La tornada no va ser tan agradable. Desfer el camí va ser difícil. Em varen caldre vàries esgarrinxades i ortigades abans no el vaig trobar. A l'arribar a dalt, i ja sé que no està massa ben vist, vaig haver de posar els peus a la font per treure'm tota la terra que portava i poder-me canviar de sabates abans de tornar a agafar el cotxe.

... I com que havia aparcat just davant de Ca l'Enric, vaig creure que em mereixia una mica de dolçor, un paquet d'aquelles galetes tan i tan bones.

(*) Pels comentais que m'han fet, la gorga té tres noms. El primer d'ells i més popular sembla ser la gorga dels soldats, ja que en temps de guerra els soldats baixaven a refrescar-se. La gorga d'en Poc o de Can Poc ja que la resclosa portava l'aigua a la turbina de Can Poc. La gorga d'Estura o d'Astura per la font que hi ha sobre la resclosa, i que no vaig saber veure.

8 comentaris:

  1. Cada racó té el seu encant i agafa encara més dimensió si hi afegim les vivències pròpies.

    ResponElimina
  2. Em fa gràcia tornar a veure aquesta gorga desprès de tants anys i de tenir-la tant a prop de casa...
    Un lloc on anava a pescar molt sovint i que ara per el que veig està pràcticament perdut.
    Bones vivències Ramon.

    ResponElimina
  3. et donc les gracies pel teu blog.ahir vaig estar al salt del sallent y la veritat el premi adalt(les vistes de la vall)no te preu.gracies a la gent com tu que fa aquestos petits esforços de posar la info necessaria sense cap mena d'interes economic.gracies a gent com tur es molt facil descobrir aquest grans regals de la natura.una gran abraçada maco!

    ResponElimina
  4. Enhorabona! Impressionant, després del primer intent ho vas tornar a provar...i el resultat: aquesta preciosa gorga.
    Estic d'acord amb el que diu "Construccions", no puc afegir res més que GRÀCIES!

    Una abraçada.

    Per cert, quan passo per Ca l'Enric mai se quines galetes triar, les provaria totes :)
    El que si et recomano de la botiga "Museu de l'embotit" (uns metres més avall de la pastisseria)és el bull blanc...m'encanta!

    ResponElimina
  5. Ara ja tinc una altre gorge per visita,es molt maca.
    Gracias per trobar aquestes gorges i amb les teves imatges poden gaudirne i tambe visitarles amb les teves explicacions.

    ResponElimina
  6. ma angels, alerta amb les bardisses i el cami. es pdedor de debó.

    ResponElimina
  7. Hola, m'agradaria contactar amb tu per una sèrie sobre espais per banyar-se en aigua dolça que estic escrivint a La Vanguardia Girona. Em pots contactar a gbague@periodistes.org.
    Gràcies.

    Gerard

    ResponElimina

Llista de blocs