19 de maig 2014



Després d'un temps sense publicar cap entrada, aquest Diumenge em va venir de gust anar a veure les basses del Borró.

La curiositat era doble. Per un costat, veure quin era el nivell de l'aigua després d'un temps no massa plujós. Per l'altre, i que em va venir al cap quan ja era allà, era trobar el camí que, pel mig de la riera, em portés a la gorga Blava situada a un parell d'hores remuntant el riu.


De les 3 o 4 basses amb prou profunditat pel bany, hi havia una diferència molt notable entre la primera (que a l'entrada poso com a darrera foto) i les altres. A l'Alta Garrotxa sempre sorprèn com els rius poden canviar tant la seva fisonomia amb molt pocs metres de distància.

Per sobre de la primera bassa, passat l'engorjat i que hi vaig poder arribar al trobar el camí que em permetrà remuntar-lo algun dia, ja no hi havia aigua. Tot eren bardisses i pedrots que feien molt difícil la caminada. Ja a la bassa superior, l'aigua completament estancada, no la feien ni apte pel bany ni per la fotografia.


En canvi, les primeres (les dues imatges superiors) tenien l'aigua completament transparent. L'amplitud de l'espai, els colors i les formes variades que agafen aquestes basses fan que sigui un lloc especial, diferent.





6 comentaris:

  1. Hola Ramon menos mal que despres de tan temps has publicat una altre sortida be seguin les teves indicacions el any passat i vaig anar pero aquesta ultima que anomenes com la gorga blava o tindre que deixar la per una altre vida les cames no me segueixen gaire avui e estat al pont del diable a Montagit i per pujar me a costat molt be dius que la gorga no es apte per la fotografia jo veig una foto molt bona una abraçada Ramon ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto. I banyar-te-hi ho faries? Jo, tal com estava l'aigua, no :) En quan a anar a caçar la gorga blava, ja veurem si podré anar-hi. Les cames encara em segueixen, però em fa mandra pensar que em trobaré aigua estancada o, el que pot ser pitjor, sense aigua.

      Elimina
  2. Hola Ramón, molt interessant la sortida, encara que repetim el lloc sempre es veu paisatgisticament diferent depenent del temps o l'estació. Una abraçada i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep. Sí, és veritat. Malgrat anar vàries vegades al mateix lloc, sempre hi ha alguna cosa diferent a veure.

      Elimina
  3. Fantàstiques fotos Ramon, fa temps que no vaig a aquest indret, en veure'l, entren ganes.
    Un petó enorme.
    P.D. Aquesta primavera poca aigua, i ha racons que, malauradament, sense aigua, poca gràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que per això sempre em fa mandra anar a l'Alta Garrotxa, on no saps si trobaràs suficient aigua. Però en aquest cas, la curiositat va poder més que la mandra.

      Elimina

Llista de blocs