14 de jul. 2014


Caminada a les Planes remuntant l'aigua del Brugent.

La intenció d'aquest Dissabte no va ser sortir a la caça de noves gorgues. Només buscava una passejada tranquil.la unint dos punts oposats del poble de les Planes: sortida de la gorga de Can Poeti amb arribada a la passera sobre el gorg de Lion, ja perdut per la vegetació que l'envolta.

Als dos extrems hi havia anat vàries vegades, però mai els havia unit.  Segons l'excel.lent mapa d'en Joan Arnau, era un recorregut que calia fer: gorgs de Can Poeti, d'en Trui i de Lion. Però no em va moure l'interés per les gorgues que s'hi apunten sino les ganes de conèixer un altre tros del 'meu' riu.

Així que deixant el cotxe pels voltants de l'oficina de Turisme, vaig enfilar el carril bici en direcció a Olot. A poques passes ja travesses el Brugent gràcies a un pont de considerable alçada,  que podeu visualitzar a partir del meu altre bloc.


Una vegada creuat el pont, a mà esquerra ja hi ha un camí bastant marcat que et porta directe a la gorga. És un recorregut que a la part final cal anar en compte a no relliscar, sobretot quan estigueu a baix, a la llossa que volta l'aigua.

Situat sobre el punt més relliscós vaig intentar superar el que crec que és la millor foto que he obtingut mai d'aquest lloc, i com que no me'n vaig sortir, vaig optar per altres enquadraments: el de primer de tots i aquesta vertical mostrant els corrents d'aigua que l'alimenten.


Tot seguit, vaig desfer la part final del camí. Situat ja sobre la paret de pedra que limita el curs del riu vaig intentar trobar un camí que m'anés portant riu amunt. Tot i trobar-hi traces, puc dir que el camí està perdut i que cal voluntat per resseguir-lo.


Però la recerca va tenir el premi esperat. Al cap de poc em vaig trobar el gorg d'en Trui i, no massa més amunt,  una petita resclosa.


Tot seguit, ja quasi al final del recorregut i abans del gorg de Lion, la riera va tornar a quedar coberta per la vegetació, mostrant un tros de riu completament diferent al que avui havia recorregut. Si les llosses havien estat el que majoritàriament recobrien la llera fins ara, en aquest tram s'acumulaven tot de roques grosses, com si algú les hagués parat al mateix lloc.


I ja a poc metres del que mostra la foto, unes pedres em vàrem permetre passar al costat esquerra del riu. Si hagués resseguit la pista fins a la carretera hagués sortit darrera les escoles. Però vaig optar per descansar, quedar-me contemplant la riera sobre la passera de fusta que travessa el riu i que en algun temps devia portar a les muntanyes de Monticalvari i al castell d'Hostoles.




10 comentaris:

  1. Unes fotos fantàstiques, venen ganes d'anar-hi.
    Aquest cap de setmana he estat a la Vall d'Aran i me enrecordat de tu i del Cinto Soler al veure tants salts d'aigua i imaginar les fotos que en farieu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta, espero que la teva anada a la Vall d'Aran t'hagi descobert nous llocs per anar de pícnic. Per la meva part, ja ho veus, sempre voltant pels mateixos llocs. Però com en gaudeixo !!!

      Elimina
    2. No m'extranya que en gaudeixis, vius en una zona espectacular!

      Elimina
  2. Guau!!! Quines fotos més xules Ramon, refresquen només de veure-les. Ja ho saps, tot i sent d'arran de mar, sempre m'enyoro de la muntanya i l'aigua dolça. Petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, gràcies per les floretes!!. Per sort, tenim la muntanya i el mar a tocar per poder-ho compartir :))

      Elimina
  3. Bona excursió Ramón, i les fotos per gaudir-les com sempre, hi ha molt tros entre un punt i l'altre?, una abraçada i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, la veritat és que no vaig comptar el temps. Però et puc dir que entre anar i tornar devien passar unes 3 hores. Però alerta que no hi ha camí, em vaig haver d'embardissar més d'una vegada. Gràcies per la visita.

      Elimina
  4. Gràcies a tu vaig seguint algunes gorges i saltants. Ahir vaig estar a la Riera de Cogolls al Salt del Molí dels Murris. Merci per la ajuda que hi trovo en aquestes pàgines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javier, gràcies pel comentari. Però ahir devies estar sol, no? Em van dir que el dia no era, diem-ne, per anar de gorgues, veritat?

      Elimina
  5. Me encanta el lloc sera questio de buscar lo !!

    ResponElimina

Llista de blocs