3 d’ag. 2014


Hi ha racons de l'Alta Garrotxa que els camins es conserven gràcies a les colles de caçadors.

Estic molt content d'haver-hi arribat. Sempre que mirava el mapa pensava que algun dia m'hi havia d'arribar. Borró amunt, molt i molt amunt, entre Lliurona i la Suca, el mapa assenyalava el gorg blau. 

Un seguidor del bloc, en Joan, em va comentar que si el camí per anar al salt de la Capa l'havia trobat perdedor, aquest era un joc de nens comparat en baixar des de Lliurona o des de l'Orri. També em deia que hi havia un error en una edició del mapa de l'Alpina i em recomanava remontar el Borró durant un parell d'hores i que, malgrat ser llarg, no tenia pèrdua. Al final he esperat que el meu cunyat Esteve, caçador i molt bon coneixedor d'aquesta zona m'hi volgués acompanyar.


Aquest matí, abans d'iniciar el camí ens hem aturat a Montagut on els seus companys de cacera li han indicat quin era el millor camí per arribar-hi. Una vegada contrastades les opinions, hem enfilat cap a Sales de Llierca per agafar la pista que porta a l'Orri.

Passat Montèia la pista es bifurca. Hem deixat la que porta a l'Orri per agafar la pista de la dreta en baixada cap al Borró. Una pista només apte per a tot-terrenys experimentats. que es torna a bifurcar més endavant, i cal cal tornar a agafar la de la dreta, la que fa més baixada. En aquest punt, comencen a aparèixer marques grogues d'itinnerània que, una vegada a casa i consultat el mapa, provenen de Lliurona.

Hem passat un petit torrent, un primer revolt a dretes amb una esplanada per si és difícil de girar, i en un segon revolt també molt tancat hem deixat el cotxe.


D'allà mateix, en direcció oposada a la pista, hem seguit unes marques blaves i vermelles dels caçadors. Al cap de poc, hem deixat les blaves que anaven cap amunt i hem continuat seguint les vermelles que ens han portat a la llera del Borró, al punt de la fotografia de la capçalera.

Travessat el riu hem continuat seguint les marques vermelles una estona. En un punt determinat, per error, ens hem endinsat al bosc i ja no hi ha hagut més remei que anar tirant endavant, ara bosc, ara riu. A la tornada hem vist que no les havíem d'haver deixat encara.

No massa lluny del torrent de Socarrats, que acaba amb una paret vertical sobre el Borró, hem trobat la gorga. Em pensava que trobaria un riu i una gorga semblant a les que hi ha a la part baixa, però en aquesta part l'aigua és més constant pel que la vegetació omple tota la llera. Un dels companys de cacera ja ens havia dit que ell no l'havia vist mai seca. I més en aquests dies on el color no era blau, sinó marró de la pluja d'ahir mateix.

A la tornada, l'Esteve ha buscat el camí alternatiu. Just allà mateix, veient marques on només les persones que estan acostumades a passejar pel bosc veuen, hem trobat un camí de pujada que ens ha portat al que no havíem d'haver deixat.


Ara, sabent-ho, passat la llera del riu i seguint les marques vermelles, només cal estar alerta de trobar unes feixes on, mentre el camí dels caçadors continua recte, apareixen unes fites i uns plàstics blancs penjats en un arbre a la nostra esquerra, que assenyalen el camí de baixada a la gorga.

L'excursió ha valgut la pena malgrat que el color de l'aigua de la gorga no hi ha acompanyat. També hagués preferit un dia amb més núvols. Però pensant-ho millor, si el dia és encapotat, en aquesta riera intentaré no ser-hi. No m'imagino com deuen ser els cops de riu.



10 comentaris:

  1. Un altre lloc molt maco veig que tambe has trobat colo marro :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Cinto. Ja ho veus. Després d'una llarga caminada trobem l'aigua de color marró. :(

      Suprimeix
  2. Bon reportatge Ramon, sembla un lloc bastant enrevessat de trobar pro el premi val la pena, llàstima de l'aigua marró per que la segona foto crec que auges quedat millor amb aigües clares, pro no sempre trobem el que volem, el reflex m'agrada molt. Una abraçada i endavant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que ho és, sí. A diferència de les gorgues que hi ha més avall del mateix Borró, per aquesta no s'hi acosta ningú.

      Suprimeix
  3. Segur que si plou, no t´hi estaràs per treure la cámara!! bona descripció de gorga i del camí.
    Bon estiu!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan estàvem allà, veient les parets que la volten, vàrem comentar que si vingués un cop de riu no sabríem per on sortir.

      Suprimeix
  4. L'aigua era marrró pq feia poc que havia plogut?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí. Just el dia abans al vespre havia fet tempesta. De fet, ho havia fet durant totes les tardes de la setmana. És a dir, el que hagués estat estrany hagués estat trobar-la transparent :)

      Suprimeix

Llista de blocs