25 d’oct. 2014


Aquesta temporada m'he proposat planificar les sortides. Mentre la majoria de gorgues eren a la Garrotxa ho tenia molt fàcil. El dia abans, o moltes vegades 5 minuts abans de marxar, decidia a on aniria. La majoria de llocs quedaven propers. Però el nombre de gorgues a descobrir no llunyanes de casa cada vegada són menys. No penseu que me n'entristeixo ja que és la resultat de la feina feta durant 6 anys, des del 2008, quan vaig iniciar l'aventura.

Així que he decidit fer una llista d'unes quantes noves rieres a visitar. A aquesta encara n'hi ha unes quantes de la Garrotxa, però ja comencen a ser majoria les de les comarques properes. No és que no vulgui tornar als llocs que tant m'agraden, però vull tenir les principals destinacions escrites i no deixar que em venci la mandra de preparar-ho.

I aquesta és la primera entrada resultat de la selecció de llocs a visitar. El motiu? Fa temps em van enviar un correu per si sabia on eren aquestes gorgues i cóm s'hi arribava. Jo no n'havia sentit a parlar mai, així que vaig buscar per Internet. Les imatges que vaig veure em van agradar, així que avui, amb el meu germà Joan, ens hi hem arribat. I com a mostra, la meravellosa foto feta pel meu germà:


Amb el cotxe ens hem dirigit a Santa Coloma de Farners. Travessat el parc de Sant Salvador (sempre m'ha sembla preciós) hem enfilat la pista que porta a l'ermita i al castell de Farners. Una vegada allà hem preguntat pel camí que duia a la riera de Penyacans, sota el castell però a l'altra banda de la muntanya. 

La caminada fins a la riera ha estat fàcil. Des de tocar l'aigua a la gorga de penyacans, la que poso a l'inici de l'entrada, ha calgut caminar menys d'1 minut. La gorga del diable, la que hi ha a continuació, ha costat una mica més, encara que no més de 10 minuts. Però la petita dificultat ha estat que cal seguir unes marques vermelles que tot de cop i volta s'allunyen del riu i despisten (Pel riu n'hi ha unes altres de verd fluorescent que també hi porten, però per un camí molt més vertical).


No són gorgues per banyar-se a l'estiu, però en recomano la visita i, permeteu-me que expressi la meva sorpresa al trobar aquests llocs d'aigua  en un lloc que a l'estiu s'hi deuen torrar les sargantanes.

--------------------------------------------------------------------------------
Cóm arribar-hi:
1.- A Santa Coloma, heu d'anar cap al parc de Sant Salvador i travessar el parc per agafar la pista cap al castell i ermita de Farners. A la zona de pícnic de l'ermita podeu deixar-hi el cotxe.
2.- Ja a peu, tireu una mica enrere per la mateixa pista d'on heu vingut. 
3.- Agafeu una pista més esborrada que trobareu al primer trencant a la dreta, enmig d'una pineda.
(Malgrat trobar marques vermelles als arbres, no deixeu la pista fins que hàgiu baixat uns quants metres d'alçada). 
4.- Al primer revolt pronunciat a la dreta, surt un camí cap a l'esquerra de baixada al riu.  Al davant hi tindreu un petit turó, el balcó de penyacans, recomanable de pujar-hi.
5.- A la riera us trobareu indicacions pintades de color vermell a una pedra. Us indicarà que teniu la gorga de penyacans a l'esquerra, riu amunt, o que podeu continuar avall.
6.- Una vegada visitada la de penyacans, seguiu les marques vermelles de baixada del riu.
7.- No massa lluny, les marques semblen allunyar-se del riu, però cal seguir-les. Si seguiu unes marques verdes fluorescents també hi arribareu, però la baixada és molt vertical.
8.- Les vermelles us portaran a una pista, que al seguir-la de baixada, tornareu a trobar un indicador (pintura vermella al tronc d'un arbre) que us indicarà que agafeu el camí que surt a la dreta, en direcció altra vegada al riu.
11.- Al cap de pocs minuts ja sereu a la gorga del diable.

La ruta que hem fet, malgrat no aturar el GPS en cap moment, està penjada al wikiloc. Potser us servirà per situar-la al mapa.
--------------------------------------------------------------------------------

(opto per posar-hi Penyacans, tal com indica el mapa del ICC, tot i que per Internet ho podeu trobar per penjacans.)

20 comentaris:

  1. Ostres Ramón, quines fotos i gorges més maques. Jo trobo fantàstic que obris fronteres, així veurem més llocs fantàstics que tenim a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta en Ramon es el meu mestre podria fer un llibre de rius muntanyes saltans i gorgs i unes fotografies de luxe una abraçada !!!

      Elimina
    2. Marta, ja saps que en Cinto és una mica exagerat. Però si que és veritat que els porto una lleugera avantatge en això d'anar recollint i publicant gorgues :)

      Elimina
  2. Me ho apunto Ramon me alegra veure te per aqui feia tems que no vehia cap entrada teva ja no sabia on mes anar al gorg del diable desde el any passat vull anar hi ara en se un altre el que tu ensenyes i a Santa Coloma es per gaudir de una gran sortida el parc de Sant Salvador una pasada llastima que aquest any de moment no ho ha tardor !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto. Doncs ja ho veus, he estat uns dies pensant la llista de llocs a visitar. Per cert, a la llista hi ha les de Camós. Ja et contactaré quan pugui acostar-m'hi.

      Elimina
  3. Gràcies per compartir aquest lloc mágic. M'ho apunto per la próxima sortida !! Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José. M'agrada que el meu blog serveixi per a planificar sortides.

      Elimina
  4. Hola Ramon, fantàstiques fotos, estupend que obris el ventall del mon, segur que tel menges igual que les gorgues de la Garrotxa, veus, ja ens has ensenyat un nou lloc per gaudir de la natura. Una abraçada i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep. Dir-te que és molt fàcil d'arribar-hi i que no tindreu cap problema.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Joan, pots preguntar si el nom es penJacans o penYacans? Merci

      Elimina
  6. Quina petita meravella, quants racons i gorges per descobrir.
    Per què dius que no t'hi pots banyar a l'estiu? per manca d'aigua, contaminació....?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria, és veritat, és una petita meravella. En quan a banyar-se, hi baixava poca aigua, que tampoc era massa transparent, i en alguns trams hi havia aquella escuma de color groc tant desagradable. No és que n'hi hagués massa, però suficient per veure que l'aigua no era del tot neta.

      Elimina
  7. La tercera, la favorita Ramón. Un llic encissador, a més a més, ben trobada la composició en vertical!!
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miguell Ángel, per a mi també ho és. Però t'haig de dir que no tenia massa opcions. El lloc és molt estret i quan hi vaig anar hi havia uns quants arbres caiguts que feien difícil obtenir una visió diferent. Potser a l'estiu m'hagués posat a l'aigua ...

      Elimina
  8. Bona tarda, moltes gràcies per la informació Ramón, què xulo el lloc. Sabries dir-me per on poden haver gorgs per banyar-se pel Vallès Occidental? A l'Oriental conec a Aiguafreda, però a prop de casa no en trobo, no sé si realment no hi ha (només a Mura, on vaig anar amb uns amics però ara tampoc sabria tornar-hi). Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta. Gràcies pel comentari. Pel que fa a gorgs del Vallès Occidental, per ara és un territori que desconec en aquest aspecte.

      Elimina

Llista de blocs