A la Vall de Bianya (Salt del Pedrós)

Inexorablement, continuo amb la llista. I ha tants petits tresors per descobrir !

Ahir matí tocava una de desconeguda, de les que m'agraden, de les de caçador de gorgues. No en saps el lloc exacte, ni molt menys el camí. Una foto d'en Miquel Solé al grup de "Fotos Olot i la Garrotxa" del facebook va ser suficient per a despertar el meu interès. 

A Bianya, és molt agradable sortir de la carretera que porta als túnels de Capsacosta i endinsar-te a la pista veïnal que va enllaçant una masia darrera l'altre. Tot i estar molt proper a la carretera principal, sembla que aquesta no existeix. Es respira molta tranquil.litat. I no massa lluny, una mica més avall però difícil d'accedir, hi ha la riera de Sant Ponç d'Aulina.

Pel propi nom del salt, sabia més o menys on es trobava, però desconeixia cóm arribar-hi. Així que ja situat a la llera de la riera, vaig decidir remuntar-lo una estona. Tot i les botes, la fredor de l'aigua es deixava notar als peus. Gaudint del riu, però també dubtant si el sentit agafat era el correcte, vaig trobar aquesta meravella al cap d'uns 15 minuts. 

M'hi vaig passar una bona estona buscant enquadraments. Sempre alerta de no caure a l'aigua o de no posar els peus en un lloc massa fondo, buscava una perspectiva que donés idea de l'alçada del salt i de l'amplitud de la gorga. Però les dues coses no podien ser. El salt és massa maco i massa estilitzat per a no fotografiar-lo de dalt a baix, la gorga massa ample per poder agafar-la tota, i el bosc massa atapeït per trobar un punt elevat sense entrebancs. 

Així que encapçalo l'entrada amb una de les múltiples verticals que vaig tirar i, per què no sigui dit que no ho vaig intentar, amb un retall d'una de les fotografies horitzontals que vaig fer.