Osona - A Ciuret (El Toll)

Començo l'any anant de descoberta a la veïna comarca d'Osona i saltant-me la llista. Sempre em ve de gust agafar la carretera de Vidrà. La subcomarca de Bisaura, tant propera a la Garrotxa i amb un paisatge tant diferent fan que sigui fàcil trobar una excusa per anar-hi.

I ahir, el manteniment de les baixes temperatures em va donar el motiu perfecte. Pensava que si m'aixecava aviat, podria contemplar un paisatge blanc de glaçada i trobar una nova gorga completament gelada. I amb aquest objectiu m'he dirigit a Ciuret. La sorpresa me l'he emportat al veure que a mesura que pujava per la carretera, les temperatures no només no baixaven, sino que s'enfilaven.

Una vegada arribat a Ciuret, he localitzat el trencant per anar a la casa de Corrubí tal com assenyala el bloc Bellmunt a partir del qual vaig localitzar el meu objectiu. Els masos de la zona estant degudament assenyalats des de la carretera estant, pel que no m'ha estat difícil de trobar. El trencant (a dreta) deu caure a 1 Km del poble. La pista és tancada als cotxes amb una cadena.

Anava equipat per a molt de fred i ho he hagut de deixar tot el cotxe. Fins i tot, veient la distància que hauria de recòrrer, només he agafat la càmera, el trípode, les botes de pescar, aigua i un parell de mandarines, que sempre van bé per passar la set.

La pista baixa molt pronunciada cap avall en direcció al torrent del Toll, afluent del Ges. La baixada ha estat fàcil i només he tardat uns 10 minuts en arribar a la llera. El paisatge tornava a promètre: un parell de salts completament glaçats em feien creure en el millor escenari possible.

Passat el torrent, la pista s'allunya de l'objectiu final. Tot i que ara s'enfila de valent, ho fa en el sentit completament oposat. Com que el mapa me l'havia deixat al cotxe, he caminat una estona amb incertesa. Però al cap de 10 minuts més, després d'una porta metàl.lica, m'he adonat que ja estava a dalt i que la pista girava a dreta, cap a la casa de Corrubí.

Al passar per uns prats, amb una vista magnífica sobre Ciuret, la pista s'esborra però apareix el mas i amb ell, s'esvaeixen els dubtes que quedaven. Apart d'un anexe a la casa, la resta està tota en runes. El camí continua per darrera la casa i veig marques de pintura blanca i verda que em fan endisar altre cop pel bosc, ja de baixada cap al torrent.

Al cap de 10 minuts baixant per una fageda ja em planto al Toll. Un cartell ho indica clarament. I aquí ve quan avui no he trobat el que m'esperava. No és que les gorgues, són dues, no siguin maques. Però de gel n'he trobat poc, molt transparent i, per acabar-ho d'adobar, el Sol entrava de plè i les ombres dels arbres despullats es dibuixaven a totes les parets de les gorgues.

M'hi he estat una estona llarga. Primer la de dalt i després d'inventar-me el camí, la de baix. La superior és petita però prove d'un engorjat que li dóna un aire de misteri. La segona més grossa, coberta per una transparent capa de gel, segur que és ideal per anar-s'hi a banyar a l'estiu.

La tornada la podia haver fet seguint el camí que continua per l'altre costat i que suposo deu portar directament a Ciuret. Però com que no portava el mapa i el cotxe ja el tenia més avall, he decidit desfer el camí i tornar amb els meus nous tresors cap a casa.

-----------------------------------

Per anar-hi des d'Olot.

1..- Carretera de Vidrà. Passat Ciuret, al cap d'1 Km (aprox) trencant a la dreta cap a la casa de Corrubí.

2.- Seguir la pista fins a trobar el torrent.

3.- Travessar el torrent i continuar per la pista, ara de pujada, fins a dalt de tot. Al final, hi ha una porta metàl.lica.

4.- Ara la pista queda esborrada al passar pels prats, però en poca estona veureu la casa de Corrubí.

5.- Darrera la casa, amb marques blanques i verdes, trobareu el camí de baixada cap al toll, enmig d'una fageda.

El recorregut de tornada, sense cap aturada, ha estat de 45 minuts.

---------------------------------