Avui m'he saltat la llista per proposar-vos un joc, el de les 8 diferències.
Quan era petit i per les meves mans passava La Vanguardia, anava directe a la secció de passatemps. I dintre d'aquesta al joc de trobar les 8 diferències. Si ningú hi havia passat abans i les havia marcat, passava una molt bona estona. Com tothom, les primeres eren fàcils de localitzar. En canvi, t'havies d'esmerçar molt per trobar les dues últimes.
Doncs aquestes son les dues fotografies del joc.
- La de l'esquerra és d'una persona que signa com a Ness i, segons ella, feta a l'estiu del 2012 o Setembre del 2013, en funció de la versió, quan passava la tarda amb uns amics.
- La de la dreta és la meva, baixada tal com la podeu trobar actualment a flickr on la tinc penjada des d'Agost del 2007. També està publicada a la primera entrada de la gorga del Molí dels Murris amb data 10 d'Agost de 2009.
Us rendiu ? No m'estranya. Apart de les diferències evidents de retall (pròpi de còpia), nitidesa i tonalitats pròpies d'haver fet servir diferents programes de tractament d'imatges, no n'hi ha cap.
Quan publiques fotografies a Internet, hi ha gent que segueix les normes d'ús, posant-les al lloc del seu interès i indicant qui és l'autor de la fotografia. N'hi ha d'altres, que tot i no anomenar l'autor, tampoc diuen que son seves i es limiten a enriquir el que ells estan explicant.
Però el que em va passar fa dos Dissabtes no m'havia succeït mai.
Estic al grup de fotografies d'Olot i la Garrotxa, i al de fotos de Girona i Gironès del Facebook pel que vaig rebent tot el que s'hi publica. I la meva sorpresa va saltar en veure que s'havia publicat una fotografia meva amb una altra signatura.
Immediatament, vaig posar-li un comentari escuet estil "aquesta és meva" i la vaig redirigir a l'entrada al bloc on la tinc publicada. Després d'una estona de discusió, ella continuava insistint en la seva autoria i negant qualsevol prova que li pogués donar:
Al veure que no atenia a raons me'n vaig anar a dormir amb la idea d'escriure, ja més calmat, aquesta entrada.
Estic al grup de fotografies d'Olot i la Garrotxa, i al de fotos de Girona i Gironès del Facebook pel que vaig rebent tot el que s'hi publica. I la meva sorpresa va saltar en veure que s'havia publicat una fotografia meva amb una altra signatura.
Immediatament, vaig posar-li un comentari escuet estil "aquesta és meva" i la vaig redirigir a l'entrada al bloc on la tinc publicada. Després d'una estona de discusió, ella continuava insistint en la seva autoria i negant qualsevol prova que li pogués donar:
- Per exemple, i irrefutable quan entens una mica de fotografia, que encara conservo l'arxiu RAW.
- O una altra de més física, com que la gorga ja no disposava de la meitat de la capa al 2012, quan ella va dir que havia fet la fotografia. Aquesta va caure a finals del 2010, tal com relato a la següent entrada.
Al veure que no atenia a raons me'n vaig anar a dormir amb la idea d'escriure, ja més calmat, aquesta entrada.
De fotografies d'un mateix paisatge se'n poden fer moltes variacions, algunes s'assemblaran moltíssim, per MAI hi haurà dues fotografies idèntiques.
... I si voleu continuar amb el joc de les diferències, a veure si en trobeu alguna a les següents imatges, punt i seguit de la mateixa història.
A dia d'avui, gràcies a la bona actuació de l'administrador dels dos grups, aquestes fotografies ja no hi són.
... però encara em pregunto què hi tenia a guanyar aquesta persona ?
Ramon aixo es deplorable no se com hi gent axis be el que te tinc que dir que jo hi possaria el cognom ja que hi a una atre de Ness que es de Vic i no te res a veure o dic perque no es un nom gaire corrent i la gent no es confongues de persona be me en alegro estigui mig arreclat ja que aquestes coses sempre ddeixan rastre salutacions Ramon
ResponEliminaHola Cinto. Crec que amb la signatura sobre la fotografia n'hi ha prou. Ja es reconeirerà ella mateixa.
EliminaPotser vol dir" no Ness pas meva" jijiji,,, vinga bona nit i feu unes fotos precioses amics....
ResponEliminaBon acudit. :)
EliminaCrec què el que en treuen és obvi, que la gent pensi que són grans fotografs i tenir molts "me gusta" que no són capaços d'obtenir per si mateixos; absolutament patètic.
ResponEliminaJo em vaig trobar en una situació relativament similar, buscant pícnics em vaig trobar amb una pàgina que era un resum de zones on havien utilitzat sense mencionar-me fotos del meu bloc i havien copiat inclus els textos literals. Em vaig quedar tant indignada i impotent; però vaig aconseguir parlar amb l'autora que sembla que no coneixia els drets d'autor i es pensava que tot el que hi ha a internet és de lliure us. La veritat és que va treure les meves fotos i va canviar els textes. No penso fer publicitat de la pàgina ni la vull acusar públicament perquè va rectificar; però vaig flipar!
Està molt bé que les pàgines on ho va publicar hagin eliminat les fotografies.
Ànims!
Hola Marta, està molt bé que poguessis parlar amb ella, exposar-li els arguments i que t'entengués. En el meu cas, em va bloquejar, pel que l'endemà pel matí ja no vaig poder continuar argumentant el per què eren meves i no seves.
EliminaÉs que en el teu cas hi havia molta més malicia, perquè va possar el nom com si fos seva. demostrant el tipus de persona que és; potser a partir d'ara s'ho pensarà més abans de fer-ho. Què trist és el comportament d'alguns elements. En el meu cas va ser ignorancia del tema, o això vull pensar.
EliminaTot i auxí, m'hagués agradat parlar pausadament amb ella i segurament no hagués fet aquesta entrada. Però l'endemà ja no vaig poder. M'havia bloquejat!
EliminaM'alegro molt del resultat de tot plegat, jo tampoc no acabo d'entendre quin plaer pot provocar que et felicitin per una foto que no és teva, està clar que hi ha gent per tot. El què sí tinc clar és que en casos com aquest no si val a callar. Un petó.
ResponEliminaHola Anna, les fotos no son gran cosa. Son molt velles. Però suposo que igual que tu, les que publiques les coneixes d'una hora lluny. I fer-ho públic espero que serveixi per algú altre.
EliminaAl final del sac la que ha quedat com el "cul" és la tal Ness, per què... A mi sempre més em quedarà el dubte que les fotos que publica siguin totes seves. Petó
EliminaEp! Murgui sóc l'Anna Ortega eps??? (Tenia sessió oberta el meu fill)
EliminaHola Anna. Es veritat, l'ombra del dubte queda ...
EliminaDoncs lo primer que et dic amic Ramón, es que vas tindre molta ma esquerra per tal de fer-li entendre el seu disbarat... Penso que com diuen altres companys d´adalt, les xarxes sociales comporten aixó, la necessitat d´atraure l´atenció. Per`en auquestes xarxes hi han dues opciones. La opció A, la que mostra el treball que fas aquí, sería sota el lema, "la feina ben feta, no te fronteres" , la B, que malauradament també existeix, i més si no tens la paciencia ni els coneixements, està clar que es "la feina mal feta no te futur..." Bona tarda!!
ResponEliminaHola Miguel Ángel, és que ens hi guanyem la vida? Jo no. Només el plaer d'haver-la fet i haver-la compartit. Entristeix veure que hi ha gent que, malgrat tot, agafa l'opció B.
EliminaTota la raó Ramon. A més de compartir lliurament, només pel plaer de portar la teva visió als altres, i donar a coneixer la teva zona, es veu que no es suficient, i sempre hi ha el que li poden les ganes de com es diu ara `el postureo´
EliminaGracies per la resposta Ramon.
Quin morro, aquesta persona, si ja es veu que hi han les mateixes ombres, els salts d'aigua, està clarissim que es la mateixa
ResponEliminaQui no ha fet mai fotografies d'aigua no ho sap. Amb mateixos paràmetres de la càmera i amb trípode, dues fotografies fetes amb pocs segons de diferència ja no son iguals. I el mateix passa amb les fulles dels arbres, els núvols, etc. En fi, gràcies per passar-te i deixar el comentari.
EliminaNo et facis mala sang. Ha passat i passarà. El pitjor es si un altre professional o una editorial qui ho fá, i en treu diners. Ja saps que tens maneres de que no passi, però cal dedicar-hi una mica de temps adicional al tractament de la foto.
ResponEliminaHola Antoni, l'assumpte ja està tancat des que vaig escriure aquesta entrada, però crec que ho havia de fer, encara que només fos com a catarsi.
ResponEliminaHola Ramon,
ResponEliminaBenvingut a l'apassionant mon de la fotografia, ja fa temps que tinc pell morta amb aquests assumptes, hi ha gent que amb això té el seu petit moment de glòria, és trist però és així per això ja no hi perdo temps i t'aconsello que tampoc n'hi perdis, t'estalviaràs enrabiades ;-)
Una abraçada
Hola Pere, enganxar-la in-fraganti i que negués que l'havia copiat, fins al punt que semblava que jo fos el lladre em va posar a 100. Aquesta entrada va ser la catarsi. Ara ja està oblidat i puc tornar a fer el que m'agrada: fotografiar i mostrar els perits tresors que tenim tant i tant propers.
Elimina