Ripollès - A Vallfogona (Gorga del Frare)

No hi ha res com aixecar-te tard per tenir una excusa per saltar-te la llista. 

La intenció era visitar un d'aquests salts tant coneguts de la nostra geografia com és el Salt del Mir, a Santa Maria de Besora. No hi he anat mai i ahir vaig pensar que amb el fred que està fent aquests dies, veure'l glaçat seria la millor excusa que podia trobar. Però m'he aixecat tard i he hagut de canviar de recorregut.

M'he acostat a Vallfogona, però no per anar al ja molt visitat Torrent de la Masica, on vaig anar dos anys enrera, sino a una de desconeguda per la gent que no som del poble. 

Casualitats de la vida, el dia que vaig anar al de la Masica em vaig trobar a una companya de feina veïna del poble. Em va comentar que hi havia altres racons preciosos. D'entre aquests, vaig retenir el de la gorga del Frare i no fa pas massa, li vaig tornar a preguntar com s'hi anava. 

La gorga es troba al torrent de la Bauma, no massa lluny ni de la casa de Ciutadilla ni del camping masia la Bauma. 

Doncs bé, he deixat el cotxe davant l'escola i he agafat la pista que et porta al torrent de la Masica. Aquesta pista estreta, que deus tenir molts problemes si hi vas en cotxe i et trobes algú de cara, baixa fins travessar la riera de Vallfogona. Seguidament, he enfilat la pujada deixant la casa del Trull a mà dreta i sortint de la pista que et porta al conegut torrent per agafar-ne una de molt més estreta a l'esquerra. 

Aquesta s'endinsa pel pla de Ciutadilla, casa que hagués trobat si hagués seguit fins al final. Però quan el pla s'acaba i abans d'anar de baixada, he agafat un trencant amb forta pujada a la dreta, assenyalat per unes marques rodones de color lila, que m'han portat sense pèrdua al destí.

El tram final ha estat molt fàcil: El torrent de la Bauma m'ha quedat sempre a l'esquerra i la pista, convertida a vegades en camí ample, ha estat fàcil de seguir gràcies a les marques. La gorga es troba en una "plantació" d'abets que deu haver servit moltes vegades com a zona de pícnic.

Una vegada a lloc i descoberta la gorga, he pensat que era millor recòrrer un tros de torrent. Així que he baixat una mica, m'he posat les botes ... i a caminar per l'aigua. Aquest torrent té trossos molt curiosos degut a les formacions calcàries que, a diferència d'altres llocs on només fan cassoletes (que aquí també), m'ha semblat veure-hi dibuixos al fons com si fóssin serps, fent que la llera fos molt irregular. 

Fotogràficament parlant no té res a veure amb el torrent de la Masica. Però segur que a l'estiu aquest és el lloc preferit per a fer una bona remullada i migdiada sota l'ombra dels abets. Ja se sap que l'estiu a Vallfogona és molt ... calurós i cal buscar l'ombra :)