22 de març 2015


Després d'una llevantada, les rieres ofereixen un molt bon espectacle pel cabal inusual que porten, però també baixen tèrboles. Les dues coses fa que normalment em quedi a casa, o que només hi vagi a fer el badoc ja que amb l'aigua cobrint tota la llera, les gorgues desapareixen.

Però acostar-me a veure un salt, on normalment només baixa un petit fil d'aigua, amb tota la seva força, ja és una altra cosa. Així que he anat a fer una volta per Sant Privat amb la intenció d'acabar fotografiant el Salt de Sallent des d'un lloc excepcional, descobert no fa pas massa a la finalització d'una ruta en bici.


He sortit del nucli antic per darrera l'esglèsia. La senyalització és amb marques de color groc, d'Itinerànnia. Al cap de poc ja he arribat a la zona de les gorgues de "Les piscines", on hi ha una palanca que permet passar a l'altre costat. Tot el llit del riu és aigua, no hi ha cap mena de distinció.


Ja a l'altra riba, he caminat fins al pla d'en Xurri, zona especial de costellades al costat del riu. No puc pas dir que el camí l'hagi fet sol. A cada parada del recorregut he trobat algú amb qui intercanviar unes quantes paraules.

  

A Sant Privat amb una dona que també feia fotos. A "Les piscines", amb una parella de mitjana edat que feia temps que no s'hi acostaven. I al pla d'en Xurri, amb un parell de nois que preparaven un LandArt, amb en Marian i en Martí del Martí Vayreda Team entrenant i, sobre la zona de bany més popular, amb un parell de noies cantant i (crec) fent ofrenes. Cadascú en el seu món i aquest espai per a compartit-lo. Tot un luxe.


A la tornada, la foto que anava buscant feia temps. I com és difícil fer-ne només una, us en deixo unes quantes i així comparteixo la màgia dels salts d'aigua quan van plens.





A l'arribada de tornada a Sant Privat, donat que és quasi impossible que no hi hagi cap cotxe aparcat a la plaça, he preferit fer la foto final des de fora. Algun dia hi tornaré i potser tindré sort i podré fer la foto que també fa temps que busco.


13 comentaris:

  1. Que maco amb tanta aigua el Salt del Sallent i el riu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ma Angels, sí que ho és. Estaria bé que fos sempre així, no?

      Elimina
  2. Fantastic tptes me agraden peroles fetes des de el prat me encantan aquest salt es mes Fotogenic de lluny que de aprop i axis amb tanta aigua una pasada SALUD RAMON !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto. Estic d'acord. A vegades volem acostar-nos massa pensant que així obtindrem millors captures. Però, cada vegada més, penso que alguna de les fotos ha de contenir l'entorn. I en aquest cas és claríssim.

      Elimina
  3. Bones Ramón!
    La primera foto es espectacular. Hi estat al Salt de Sallent de Rupit però la veritat és qeu ene aquest no hi he estat mai. Ho hauré d'arregalr això. Hi ha gaire distancia desde San Privat fins al salt (o algun mirador d'aquest)? També m'interessa la dificultat, jo sóc dels que van amb criatures jajaja (es per saber si es viable anar amb nens).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel. Des de Sant Privat es pot anar en cotxe fins al Pla d'en Xurri ( una pineda condicionada com a zona de picnic). Des d'alli surten dos camins per pujar sobre el salt, el dels matxos i el de les escales. Es una matinal però val la pena. Encara que, per un camí o l'altre, és difícil trobar miradors. La Garrotxa és massa espessa ...

      Elimina
    2. Moltes gràcies Ramon!
      Amb "matinal" entenc que desde la zona de picnic deu ser llargueta. La meva nena és massa petita encara per aguantar però m'apunto el lloc en els meus "pendents".
      Segueix així. Del teu bloc en trec molt bones idees per anar a passejar i visitar llocs que d'altra manera no coneixeria.

      Salutacions desde l'Empordà!

      Elimina
  4. El salt de Sallent es bonic te'l miris desde on el miris, magnifiques fotos Ramon, ara desde el prat amb els arbres despullats apunt de començar la primavera te una visió diferent. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep. Sí que és maco, sí. I ara a esperar la primavera per a poder obtenir una imatge amb colors verds.

      Elimina
  5. Bones Ramon, ho vaig veure, ho vigilava però al final em va fer mandra d'anar-hi, vaig triar la neu del Pirineu, tot i que el dissabte al matí ho tenia tot preparat per pujar fins el salt de l'Olla, un cop passat, veig que va estar un encert no anar-hi per el perill real que hi va haver tot el cap de setmana.
    Molt maco el Salt del Sallent, llàstima que el camí sigui tant tapat per els arbres i que des de sota no es vegi res...
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere, el Dissabte impossible sortir. I el Diumenge també vaig pensar en el salt de l'olla, però tanta aigua i tèrbola m'en van fer desdir. Però treure una imatge del salt des d'un lloc no tant habitual ho havia d'aprofitar. Tot i així, el dia no va acompanyar del tot. Però vaja, crec que és una bona localització per altres ocasions. I és cert, si t'hi acostes massa, no el veus per enlloc.

      Elimina
  6. A mi, aquesta part del nostre país, crec que ja t'ho he dit altres vegades, m'enamora. He fet la cinglera de punta a punta, el camí ral, a ras de terra, el Puigsacalm, la serra de Llencers, tot de tot i mai me'n canso. Unes fotos precioses Ramon, angles encertats, colors preciosos i, sobretot, paisatges no sempre (ho dic per la quantitat d'aigua que baixa) fàcils de aconseguir. Un petó enorme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, i no ens cansarem mai de recorre'l !!! I aquesta setmana hi tornaré, potser amb una part de viatge interior, després de la tragèdia que, més lluny o més a prop, ens ha tocat viure.

      Elimina

Llista de blocs