8 de des. 2015


Un altre dia d'excursió per Oix, però aquesta vegada en direcció a la riera de Beget, a buscar la palanca d'agafa l'ase. No he trobat quin és el significat d'aquest nom tant curiós, però devia estar relacionat en agafar l'animal per passar de costat a costat. Apart del pas, el lloc és molt pedregós i segur que no era fàcil conduir-lo.


Quan surts a primera hora del matí, la llum sempre és molt suau, i qualsevol paisatge et sembla fabulós per fer una primera foto. Només agafar la pista de terra cap a Hortmoier ja veus el que esperaves.


Abans del pont trencat, en una de les innombrables vegades que travesses la riera d'Oix, passes per sobre del pont de la imatge. Com a bona Alta Garrotxa, a sota no hi ha ens ni mica d'aigua. Però és una temptació baixar-hi i intentar jugar amb les pedres. La sortida, en comptes de fer-ho pel camí que he baixat, l'he volgut anar a buscar més avall i m'han valgut unes quantes esgarrinxades. Això també és Alta Garrotxa.

Ja al pont trencat, m'he desviat de la pista per seguir un tros del camí de Mare de Déu de les Escales. El camí fet planeja força fins arribar a les runes de Can Mel, deixant de banda els trencants que surten a la dreta per baixar a la llera. No massa lluny de les runes el camí baixa de forma molt pronunciada cap al riu, ara ja riera de Beget, al lloc on he agafat la foto de capçalera.


Però no en tenia prou. A sota, a l'altra costat, hi havia un gran espai d'aigua al que volia accedir, però no podia. Per tant, he reculat a buscar el primer trencant (quasi d'on he sortit del pont trencat) i, penosament, he resseguit la llera. Sota les runes de Can Mel hi ha la confluència de les dues rieres. Així que he trencat a l'esquerra i al cap de poc ja he arribat on volia, on he fet aquesta segona fotografia. A la tornada, just a l'aiguabarreix (quan baixa aigua per la superfície) he vist un camí de pujada cap a la casa. L'he seguit i tot ha estat molt més fàcil.


Altra vegada a la pista, he continuat cap a la palanca del Samsó, lloc on volia arribar avui. La pista puja fort fins arribar al Grau d'Escales, pas estret entre el Ferran i el Bestrecà, a una considerable alçada sobre la llera. A partir d'aquí, tot baixada. Però la riera és massa encisadora per no treure-hi el nas. Així que ho he fet a la que he vist un camí per baixar-hi, sota el pas dels Liberals. 


Ja a La Plantada, lloc on es troba la palanca del Samsó (pas per creuar altra vegada la riera per anar a Tailaxà) no m'he pogut resistir a fer una foto típica i tòpica d'arbres i núvols. El dia era molt agradable i el paisatge convidava.


I de la palanca del Samsó ? El dia ja era massa aixecat per treure una imatge de la riera. Ho he provat però no són del meu grat. Així que us deixo aquesta, que podria passar perfectament per una feta amb mòbil i penjada a Instagram. No us sembla?



4 comentaris:

  1. Bona excursió i reportatge Ramon, un lloc força curiós i bones fotos. Una abraçada i salut.

    ResponElimina
  2. Fantastics llocs Ramon quina maravella me encantaria anar hi pero be les cames no estan per aquestes trotades molt bon reportge una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto. Segur que ja hi has anat més d'una vegada. M'equivoco?

      Elimina

Llista de blocs