29 de gen. 2017


Sembla estrany, però a la imatge no es veu ni mica de neu. Bé, potser una llepada, però res més. Doncs Déu-n'hi-do la que m'he trobat aquest matí anant cap a la riera de Milany, a Llaés.

Ja se sap que si neva, la major part la comences a trobar a l'arribar al Coll de Canes, separació natural entre la Garrotxa i el Ripollès. A partir d'aquí, paisatge blanc tot i la pluja d'ahir. La carretera estava molt bé fins arribar al trencant de Llaés. La pista, ja de per sí estreta, avui encara ho era més per la neu que hi havia als vorals.

He aparcat prop de la riera i he iniciat la caminada seguint les marques que et porten a les Baumes del Teixidor, lloc bastant concorregut, encara que no avui. Tota l'estona trepitjant neu, aigua i fang. Potser en els darrers dies hi havia passat una persona, però no més. 


Primer m'he aturat al salt/resclosa a la que et condueix la pista. Com que ahir no vaig repassar els apunts que tenia, m'he pensat que ja havia arribat. Així que m'hi he dedicat una bona estona. Tanta que, en una de les anades i vingudes per dins la gorga, he apurat una massa, i una mica d'aigua s'ha escolat per dins de les botes de pescar. Quina fred!! i així he hagut d'aguantar la resta de l'excursió.


Però aquesta riera és plena de salts i, a la tornada, se m'ha acudit anar una mica més amunt. No massa, 5 minuts a molt estirar. I he arribat a aquest meravellós salt del Molinot. Ara sí. He tingut temps de treure'n unes quantes fotos, però no de gaudir d'aquest meravellós entorn.


A la tornada, Llaés apareix sobre el turó i és impossible aturar-se. Així que, malgrat ser tard per arribar aviat a casa, he baixat un moment del cotxer per treure una imatge pel record. 

Encara que estic segur que aquest record no l'hauré de guardar massa temps. La riera de Milany em té atrapat, i tot i pertànyer al Ripollès i no a la Garrotxa, només cau a 1h de casa. Així que, amb la quantitat de salts que hi ha, continuaré publicant unes quantes entrades més.

9 comentaris:

  1. Un lloc fantastic, aquest lloc no el conec pero a la Riera de Milany vaig anar hi amb un amic que mi va portar i es un contino de salts quin mes maco una passada val la pena molt bon reportage Ramon be com tots els que fas una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegria tornar-te a trobar per aquí. Per arribar a aquest salt no s'ha pas de caminar gaire. Ara, com dius, n'hi ha un parell o tres més que encara són més propers a la pista. Una abraçada.

      Elimina
  2. Hola Ramon, aquest es el que es te que passar per la bauma del teixidor, oi? el cop que hi vaig anar vaig agafar un camí avall i crec que auges tingut que anar amunt, al final no el vaig trobar, be, serà qüestió de tornar-hi. Molt bones fotos com ja ens tens acostumats. Una abraçada i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, la veritat és que no vaig passar per la bauma del Teixidor sinó que vaig pujar per la pista que passa per la riba esquerra de la riera de Milany. Però, pel que veig al mapa, si venies de la bauma, al travessar el torrent, calia que pugéssis una mica en comptes de tirar avall.

      Elimina
    2. Merci per aquest i el passat bloc, tinc que afinar mes. Salut.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Hi, this is a magic place plenty of small waterfalls. Thank you for your comment.

      Elimina
  4. Feia dies que no m'hi passejava tan a gust pel teu "espai", sempre és un plaer veure les teves fotos i els acompanyaments escrits entenedors i clarificadors. Muaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, però entre els meus escrits i els teus, jo també tinc clar amb quina em quedo :)

      Elimina

Llista de blocs