El Dissabte al vespre, entre l'imprescindible plànol de l'Alpina i la web de l'Institut Cartogràfic, vaig veure que en aquesta petita riera sovintejaven els molins. I això volia dir, com a mínim, rescloses, aigua embassada. Ara només calia iniciar la caminada per una punta i anar baixant riu avall. Potser seria una caminada perduda, o potser trobaria racons dignes de ser compartits. Potser trobaria les gorgues que havia vist al llibre.
Sant Ponç d'Aulina es troba molt més enllà de Sant Salvador de Bianya, on la carretera principal inicia el seu traçat enmig de túnels cap a Capsacosta, el túnel de Collabós, a la separació amb el Ripollès. No és una vall que conegui massa. Per tant, per arribar-hi vaig agafar el camí que vaig veure més clar.
De la carretera principal, vaig agafar el trencant per anar a Sant Salvador de Bianya. Passat el poble, s'inicien un conjunt de revolts molt pronunciats. El més tancat de tots és el que fa de creuament amb l'antiga via romana. No gaire més lluny (perdoneu per no haver mesurat les distàncies) vaig agafar un trencant a mà esquerra que em va portar a una carretera estreta asfaltada i de baixada sobtada. La primera casa que es troba és Mestre Esteve. De tornada vaig veure que venint d'Olot i amb direcció a Capsacosta, just després del túnel "El Torrent Mitjà" hi ha un trencant a mà dreta que et porta al mateix punt.
Vaig seguir la vall pujant per aquesta carretera estreta, bastant paral.lela a la carretera principal. La darrera casa a la que vaig arribar va ser la de Les Planes. Una casa mig en runes, de dues plantes, i amb dues fileres d'arcades que indicaven la importància de la mateixa. Vaig deixar el cotxe just abans de la casa, en un revolt molt i molt pronunciat a esquerres, just sobre un petit rierol.
Just davant de la casa, amb bastant mal estat, vaig agafar una pista pedregosa que em va semblar que em portaria al riu. Vaig tenir la sort de poder preguntar si hi havia cap gorga per aquells voltants, encara que la resposta va ser negativa. Tot i així, em varen indicar que allà a prop hi havia una petita resclosa d'un molí vell, però que la gorga era molt petita.
Al primer revolt pronunciat cap a l'esquerra, sortia el que semblava un camí abandonat al costat del riu, que vaig decidir seguir. Al cap de molt poc vaig trobar la petita gorga que es veu a la imatge superior. Un arbre havia caigut just a la part més accessible de la gorga, i varis troncs descansaven al mig de la mateixa. Vaig tenir la temptació de marxar, però no podia fer-ho sense provar d'obtenir una imatge. Algun dia cauré jo i càmera a l'aigua i hauré de deixar aquest bloc una llarga temporada. Però me'n vaig sortir i, per la imatge, és un lloc suficientment encisador per tornar-hi.
Animat per la descoberta, vaig continuar riu avall. El camí estava pràcticament esborrat, però suficient per veure que havia existit i que a algun lloc havia de portar. Al cap d'uns 5 minuts vaig trobar el Molí de les Planes. Si la casa de Les Planes està mig en runes, el molí és una ruïna total. Al rierol vaig trobar-hi la gorga blau turquesa, a on segur que no hi entra mai el Sol, que és la que mostro a la fotografia inferior.
Les gorgues del llibre no les vaig trobar, però la vall és llarga i ja hi haurà dies per anar-les a buscar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada