15 de nov. 2011


Dissabte passat, cap a les 8 del matí, vaig decidir que ja era hora d'arribar-me al Salt de la Capa. L'excursió em seduïa però em feia mandra per la llarga caminada que m'esperava, o més ben dit, intuïa que m'esperava.

Després de deixar la meva filla Iona amb el amics del Centre Excursionista d'Olot, vaig anar directe cap a Sadernes. Com que el bar era tancat, vaig passar-hi pel davant abans de les 9, vaig continuar amb cotxe fins a l'aparcament de Castell S'espasa.

Començo a caminar a les 9 en punt.

Només deixar el cotxe ja sento la fressa de l'aigua. Crec que avui serà un bon dia. Les pluges de la setmana hauran mantingut, o incrementat encara més, el nivell de la riera.

Durant el camí cap a Sant Aniol trobo molts llocs a on parar-me, però tinc en ment un únic objectiu i no em distrec.  Pel camí no trobo a ningú, Però just abans d'arribar a Sant Aniol, a 3/4 de 10, sento un repic de campanes. Una colla d'unes 30 persones de Banyoles estan fent parada per esmorzar.

Mentre em menjo una peça de fruita al costat de la font, els pregunto d'on surt el camí per anar al Salt de la Capa. Jo tenia entès que el millor era per Can Barrufa i el passant del Gamarús. Però m'avisen que el camí és molt perdedor i que millor que passi pel collet de Clarioles, just en sentit completament oposat. Des d'aquí només els puc donar les gràcies per les explicacions.

El camí cap al Collet de Clarioles surt entre els dos edificis de Sant Aniol, en direcció a la riera. Passat el pont de fusta, hi ha un camí a l'esquerra que amb pocs metres, s'enfila de forma molt vertical. És un camí molt ben assenyalat amb marques grogues. Al collet hi arribo al cap de 15 minuts.

A dalt, el camí es bifurca. A l'esquerra apareix el senyal d'una creu pintada de color groc que, com a excepció, haig de seguir. Les marques grogues continuen, encara que no tan ben delimitades com fins abans del coll, i porten cap al pas d'en Llebre.

El camí s'enfila encara més i passa per llocs a on, si no fos pels arbres, no m'atreviria a passar del vertigen que em vindria. Després de 3/4 d'hora més caminant, arribo a una pedra a on hi ha una senyal de color groc indicant una bifurcació.

Primer agafo el camí de la dreta ja que les marques grogues continuen més enllà. Al cap de poc apareix una escala de pedra feta al cingle. Els de Banyoles m'havien indicat que si la trobava era que m'havia equivocat. Per tant, els dono gràcies altra vegada per les indicacions i dono gràcies per no haver de pujar aquesta escala. Reculo fins a la bifurcació.

Tornat a la bifurcació agafo el camí de l'esquerra. És un camí assenyalat pels pilonets de pedra que trobem sovint a alta muntanya. Però aquí, al mig del bosc, es fan difícils de seguir. Al cap de pocs minuts, el camí baixa de cop de forma molt perdedora, ja en direcció a la riera.

Arribo a la llera a 2/4 d'1. Després de situar-me, veig que estic quasi a sobre el Salt del Brull. És a dir, que he tardat quasi 2 hores en arribar a la part superior del salt quan a la part inferior només es tarden 15 minuts.

Em poso les botes de pescar del cunyat i continuo riera amunt fins a trobar el Salt de la Capa. El camí està ple de gorgues precioses amb una aigua transparent que donen ganes de posar-s'hi. Amb només 10 minuts hi arribo. L'excursió ha valgut la pena. El salt és impressionant.

El camí ha estat esgotador, la temperatura és agradable i el Sol escalfa. Per tant, sense pensar-ho dues vegades, faig un intent de posar-me a l'aigua. Aconsegueixo posar-m'hi tot, cap inclòs, surto de seguida i deixo que el Sol m'assequi. Després ja puc esmorzar amb tranquil.litat i passo a tirar unes quantes fotos.

La tornada se'm fa pesada. La motxilla de la càmera que no havia buidat abans de sortir de casa, les botes de pescar en una bossa de mà i el trípode, a voltes a l'esquena, i a voltes a l'altra mà suposen massa pes i massa mal repartit. Tot això, junt amb un camí empinat i perdedor per a tornar al Collet de Clarioles fan la resta.

Arribo a Sant Aniol a 3/4 de 3. Menjo una mica més. I no deixant passar l'oportunitat d'anar a la gorga fosca, només a 15 minuts, m'hi arribo i passo una bona estona. Aprofitat el temps, torno cap al punt d'inici de l'excursió, a Castell s'Espasa, a on arribo a 2/4 de 6.

Un dia ben complet. Segur que el repetiré. Però serà a l'estiu i sense càmera, ni trípode, ni botes !!!

09:00 - Castell s'Espasa
10:45 - Sant Aniol d'Aguja. Travessar el riu pel pont de fusta i continuar recte.
11:00 - Collet de Clarioles. Agafar camí de l'esquerra.
11:45 - Bifurcació. Agafar el camí de l'esquerra.
12:30 - Llera de la riera. A l'esquerra, sobre el salt del Brull. A la dreta, cap al salt de la capa.
12:40 - Salt de la Capa.






14 comentaris:

  1. Ep, he fet un enllaç des del meu bloc al teu, a l'apartat de blocs que segueixo i també a un apartat que tinc que es diu "Girona on visc"
    Merci, cuida't
    c

    ResponElimina
  2. Molt curiós aquest salt, soc de la zona i no el conec pas... te molt bona pinta...algun dia m'hi hauré d'acostar...
    Gràcies per l'entrada tant detallada Ramon.

    ResponElimina
  3. Aquest és un enllaç per tal que pogueu veure'n la seva dimensió.

    http://www.flickr.com/photos/_sml/3616657252/

    ResponElimina
  4. Preciós Ramón i, pel què expliques només hi arriben els agosarats o els bojos per les gorges.
    Ets el meu ídol!
    Un petonàs.

    ResponElimina
  5. Estic d' acord amb en Pere i a més crec que té moltes possibilitats fotogràfiques

    ResponElimina
  6. ostres..però el camí deu ni do!! amb una companya hem provat de trobar-lo tres cops ja. el primer des de can barrufa..el segon vam tirar per munt cap a les canals..i el tercer ja anavem bé...però tinc un vèrtic...i vam a rribar a un punt de la cinglera que ja no ens vam atrevir! i això que ja deviem descendir! però tela!!! algun dia m'hi atreviré! suposo que val la pena la patejada! buf!

    ResponElimina
  7. La veritat és que el camí no és fàcil. Fa poc vaig tornar-hi ( hi ha una nova entrada de la mateixa gorga) i, abans de descendre, li vaig dir al meu germa que anéssim posant pilons de pedres cada uns certs metres, ja que el camí era molt perdedor. pero t,asseguro que val la pena.

    ResponElimina
  8. Algú sap si a dia d'avui el salt de la capa baixa aigua? Gràcies. Joan

    ResponElimina
  9. O sento, però no t'ho puc assegurar. Tanmateix, pel camí que vaig seguir, el darrer tros discòrrer atravessant la riera vàries vegades. Si de cas t'hi vols arribar, espera a que el dia sigui serè. Qualsevol crescuda del riu pot ser molt perillosa.

    ResponElimina
  10. Ahir el salt del brull anava sec, pero riu avall hi havia la gorga blava o gorg blau crec que es diu que estava plena.

    ResponElimina
  11. Aquest sal no el coneixia pero vist el llarc itinerari no crec que el conegui gracies per tan maravellosas fotos

    ResponElimina
  12. Hola Ramon.

    Voldria fer-te una consulta. Seria possible?

    Gràcies,

    Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan. i tant!! Pots fer-la aquí mateix o pel correu ramon@annaroca.com

      Elimina

Llista de blocs