A la Vall de Bianya (pont de la Rovira)

Gorga molt fresca després d'una bona caminada (1 hora d'anada).

Tal com vaig comentar a l'anterior entrada, no podia ser que sabent que existia, deixar-la passar. Vaig tornar a fer el mateix recorregut: Vall de Bianya, Molí d'en Solà, travessar la riera i amunt per un camí perfectament assenyalat amb marques grogues.

Arribat al pont, la primera cosa que et preguntes si alguna vegada havia tingut algun ús. Està clar que la resposta és afirmativa, i segur que era un pas important, però veient el seu estat actual et venen tots els dubtes. Un pont d'una sola arcada, amb una amplada just per a una carreta, i voltada de bardisses per tots costats. Només el trepig dels excursionistes mantenen el pas obert. A sota, un parell de gorgues petites i precioses, que ho són més amb la visió de la construcció humana.

Del pont aigües amunt és fàcil baixar a la riera, però la profunditat del riu arriba a genoll o, com a molt, a la panxa. Les gorgues són aigües avall. Cal trobar el millor camí per a baixar-hi. No és difícil, però tampoc puc dir que us trobareu cap senyal que us ho faciliti.

Una vegada a baix, una remullada ben merescuda a l'aigua fresca i transparent. Tot seguit, unes quantes fotos per al bloc, salutacions a una parella acabada d'arribar i cap a casa.

Aquesta riera de Santa Llúcia no para de donar-me sorpreses. Que jo conegui, encara em falta una gorga, però amb les indicacions de bons amics, crec que hi hauré de dedicar encara més entrades.