A Beget (Riera de Salarsa II)

Els que gaudim de les gorgues ens agrada no trobar-hi ningú, que la tranquilitat d'aquest petit tros de riu sigui només per a nosaltres. Egoïstes com som, a vegades, la presència d'una sola persona pot tirar per terra totes les expectatives que ens havíem creat.

"Conec una gorga ...", "M'han recomanat un tros de riu ...", "Segur que no hi trobarem ningú ..." i tot se'ns en va en orris amb la presència d'altres persones que han pensat el mateix coincidint en el temps.
Tot això sol passar quan estàs de vacances, la calor apreta de valent i arribar-hi no requereix de massa esforç.

La riera de Salarsa és un exemple de llocs molt freqüentats. Proper al nucli de Beget, en plena Alta Garrotxa, amb una aigua transparent i a menys de 5 minuts de la carretera la fan massa atractiva.

Però aquest Dissabte ja era diferent. El mes d'Agost ja s'havia acabat i la temperatura es podia qualificar només d'agradable. Amb aquesta perspectiva m'hi vaig arribar. Estava segur que no hi trobaria ningú i així va ser.

Des d'Olot, vaig enfilar la carretera cap a Oix i després cap a Beget. El paisatge és impressionant, sobretot en el tram entre aquestes dues poblacions. Ja de baixada cap a Beget, l'indicador és el petit pont del Bolassell que apareix a la dreta al creuar la riera de Salarsa. La gorga és a tocar, però surt a la part superior de la mateixa.

Coneixent que una altra gorga es trobava més avall (aquesta), però no gaire, m'hi vaig dirigir i vaig remuntar el riu per arribar a la posició que volia. Tot i que no fèia massa calor, no podia deixar passar l'oportunitat de banyar-me. Després, en mig del ventet, vaig treure unes quantes fotografies, de la que us mostro la que encapçala aquest escrit, i cap a casa.

A la tornada em va costar trobar el camí que surt del riu cap a la carretera. Em vaig adonar que me l'havia passat quan em vaig trobar a la gorga més coneguda de la riera, que he posat a la fotografia inferior. A partir d'aquí, degut l'afluència de persones a l'estiu, va ser fàcil trobar-lo.