Un dels motius era tornar a visitar una de les gorgues que més em sorprenen. El rec del Puig, que baixa des de l'hostalot, als cingles de Falgars, fins a la Vall d'en Bas, a la zona dels Hostalets, és un racó exquisít.
La pujada es fa seguint un tros del camí ral que porta d'Olot a Vic. La baixada, una vegada situats al salt de l'Olla, es pot fer seguint un camí molt dret al costat del torrent. És una delícia. Va combinant gorgues amb saltants d'aigua. Tot i que només porta molta aigua després de dies de pluja, la poca que queda és suficient per a la passejada.
L'altre motiu era posar-vos l'enllaç a L'entrevista que em vàren fer a
_________________________________________________________________________________
Casa L'Aubert: deixar cotxe.
Molí Vell: primera casa. Molt vella però amb una païssa de les que ja no en queden.
Casa Els Solans: deixar pista planera i agafar pista amb pujada a la dreta, indicada com a camí ral.
Cartell: deixar camí ral i agafar camí a la dreta. El de la dreta hi ha una X.
Clariana: En una petita clariana, hi ha una bifurcació amb 3 possibilitats. Cal agafar el camí de més a la dreta, amb certa baixada. Hi ha una fita que ho indica.
Salt de l'Olla: La baixada cal fer-la per un camí al costat del torrent. Us portarà a la casa de La Cirera.
Cirera: Seguiu la pista i agafeu el primer trencant a la dreta per retornar al Molí vell i a l'Aubert.
_________________________________________________________________________________
mmmm...m'agrada molt aquesta ruta, possiblement l'afegeixi a la col·lecció de pendents,
ResponEliminai afegir-la al meu blog, seria ideal que algun dia plogués pq ens estem quedant secs!!
Hola, la ruta és molt recomanable. Si la podeu fer després d'uns dies de pluja, millor. Encara que no massa ja que potser us quedareu encallats en algun tros. Per cert, ja m'ho direu quan la tingueu al bloc.
EliminaJa comencem a repetir gorgs? que ja els has fet tots? :P
ResponEliminaNo els he fet tots però cada vegada en queden menys. Però aquests, que algun en desconec ara la seva existència, potser millor que els faci a la primavera. A l'hivern queden una mica desmillorats. :))
EliminaHola Ramon, com ja et vaig dir arrel de l'entrevista: Endavant amb el llibre!!!
ResponEliminaI celebro veure fotos com la segona, a part de tota la càrrega documental de les teves entrades, veure com hi surt l'artista que portes dins.
Una abraçada
Gràcies Pere. A veure si dono una empenta al llibre. M'agrada que en destaquis la segona. Està més treballada.
EliminaEncara hi ha el rètol aquell a la masia de la Cirera que "convida" als excursionistes a què passin pel camí ral?
ResponEliminaHola Josep. No, ja no hi és. Només posa "camí privat".
EliminaRamon,
ResponEliminaTens un blog preciós.
La primavera passada vaig passar per aquesta gorga i és un lloc gairebé idil·lic.
Endavant!
Gràcies Adriana, ja veus que de petits tresors n,estem ben sortits a la Garrotxa, n,hi ha uns quants per visitar.
EliminaMoltes felicitats per l'entrevista!!!
ResponEliminaMoltes gràcies i, parlant 'pel' teu bloc, aquest és un recorregut que recomano.
EliminaFelicitats per l'entrevista, lo que vas sembrant de mica en mica es va reflactin, ets molt bo, tinc algunes gorgues de la Garrotxa i es pot dir que encara no n'he publicat cap al meu blog per que crec que millor que tu es dificil de plasmar-les, ets el millor; pero pot ser que al final tambe en publiqui alguna de la teva comarca ja que sino el meu blog quedaria coix. Repeteixo, moltes felicitats i endevant.
ResponEliminaHola Josep, gràcies per les floretes :))
EliminaNo seré jo qui et digui que has de publicar les fotografies al teu bloc. No en tinc l'exclusiva ... ni la vull tenir. Són patrimoni de tots.
M´agrada molt les cortines d´aigua de la primera ;)
ResponEliminaI la vertiginositat de la segona es molt bona.
Salutacions
Aquestes cortines són detalls que sempre em fixo quan vaig als rius. És la prova que ja fa molt de temps, abans que cap de nosaltres hi fóssim, que la 'meravella' ja existia.
EliminaI la vertiginositat a la foto, no és res comparable a quan t'hi trobes davant. A majoria de gorgues, a la Garrotxa, tenen un encant que només pots apreciarquan estàs a pocs metres de distància, són petits tresors amagats.
a reveure.