18 de maig 2013


Tinc una llista llarga de gorgues per visitar. A l'inic del bloc, no em pensava pas passar de la trentena, i amb la d'avui ja en son 61 només comptant les de la Garrotxa.

La que avui presento, totalment desconeguda per a mi, me la va indicar en Joan Llosas. No ens coneixem personalment, però pel seu correu, asseguro que deu tenir un gran coneixement de l'Alta Garrotxa. Aquesta només és una d'unes quantes més que em va indicar, assessorant-me també sobre els millors camins per arribar-hi.

Doncs bé, aquest matí tenia intenció d'anar a Beget i fer una caminada cap a Hortmoier. Volia aprofitar el temps primaveral per a visitar una nova gorga, a més de fer fotografies del preciós camí que hi porta.

Però quan m'he aixecat plovia. Bé, plovia i fèia Sol. Mirant el cel, del tros que puc veure des de la terrassa, n'hi havia la meitat completament cobert i l'altra sense ni un núvol. No m'he volgut arriscar i he escollit una de les gorgues que m'ha indicat que cauen més propera. Així que he anat cap a Sadernes.

Abans d'arribar a l'hostal, a mà dreta, surt la pista que porta a Gitarriu. Al cap d'un parell de revolts pronunciats, a la dreta surt una pista en desús tancada per una cadena. He deixat el cotxe al revolt, sense tancar la pista, i he començat a caminar.

No té pèrdua. Només cal anar seguint el camí que, tot i que no hi ha cap marca, està molt fresat. És un camí planer al principi i que després s'enfila de debó. Si no recordo malament, abans d'iniciar la pujada, trobareu una cova a l'esquerra, que avui l'he tingut en compte en el cas que m'agafés un xàfec i m'hagués d'eixuplogar. Tot seguit, el camí baixa fins a creuar el torrent dels llorers, sota els cingles de Bistoltes.

La primera fotografia correspon a la gorga que hi ha just creuar el camí. És una gorga petita. La seva estructura, tot i de reduïdes dimensions, recorda la segona de la riera de Salarsa. En el correu m'indicava que es tractava d'una raresa. Que difícilment portava aigua si no era després de molts dies de pluja. Suposo que aquesta primavera hi ha ajudat ... o que potser he tingut sort.

La segona fotografia correspon a la gorga que hi ha sota el camí. No he trobat cap baixada còmode per arribar-hi i me l'he hagut d'inventar. Haig de dir que a la llera del torrent m'hi he deixat la capsa de plàstic d'uns dels filtres. No em preocupa haver perdut aquesta capsa, em preocupa que junt amb uns trossos de mànega que no m'he pogut endur, s'hi estaran massa temps.


7 comentaris:

  1. Fantàstic Ramon!!! un indret màgic... com tu dius només porta prou aigua després de dies de pluja.
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Precioses, com sempre! Jo em vaig apuntant llocs i poc a poc et vaig seguint les petges.Un dia ens trobarem "enfocant" qui sap què. Una abraçada.
    Una cosa! Quina velocitat en aquestes? Suposo que polaritzdor perquè s'hi veu sol, aquest és per a mi el gran problema del seda. ???¿¿¿

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna. Segur que algun dia ens trobarem. Per les voltes que fas per la Garrotxa, encara no entenc com no hàgim coincidit encara. :))

      Pel que fa als paràmetres, la primera és 0,5s i f18, mentre que la segona és 1,3s i f11.

      Sempre porto el polaritzador posat per treure al màxim els reflexes del cel sobre l'aigua. En quan als filtres ND quasi mai els faig servir (encara que sempre els porto a sobre) degut a les obertures tancades, a la mica de llum que treu el polaritzador i a la poca llum que entra a les gorgues.

      Fins aviat. Segur que ens acabarem trobant!!!

      Elimina
    2. Gràcies per l'aclariment. Doncs sí, coincideixo, segur que un dia o un altre ens trobem.
      Abraçada forta.

      Elimina
  3. Bona feina Ramon .... Ningú diria que puguin estar seques.

    Salut !!!!

    ResponElimina

Llista de blocs