Començar la pujada fins a la zona del Pins, i veure que hi ha molta gent que en gaudeix, no em provoca res de dolent, ans el contrari. Sempre penso que tinc la sort de viure-hi a prop, i que si un dia no s'hi cab, hi tornaré l'endemà o aniré una mica més amunt.
Avui, amb la meva germana Ma Àngels, hem optat per la segona opció. Tenia la intenció d'anar fins a la darrera de totes, la de Gorners. Però no massa lluny de la zona de costellada, ja hem agafat un trencant dels que et porten al riu, a una de les gorgues amagades.
Sóc dels que prefereixo no trobar-hi ningú. Crec que igual que la majoria, mentre hi som, ens fem nostre aquell racó de riu que hem escollit. Però ja se sap que el riu és de tots, i que si en el tros hi ha algú, o comparteixes o en busques un altre. No hi ha cap més opció, i millor que sigui així.
Però el riu Gurn és generós. Només cal caminar una mica més.
De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos
ResponEliminaens agradaria que us afegíssiu al projecte
animeu-vos !!
http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/
ara a mes fem una exposició de fotografies i dibuixos nacionalistes