A Sant Privat (Salt de Gorners i gorga de Can Roc)

Tot i que l'excursió va durar tot el matí, resseguint gran part de la riera de Gorners, i parant-me a unes quantes gorgues, li he posat el nom del salt i la gorga trobada per primera vegada i d'una bellesa excepcional.

Ja fèia massa temps que havia recorregut per darrera vegada la riera. Primer la gorga de l'Amat, després la gorga blava i, continuant més amunt, m'havia aturat a la que em pensava que era el salt i la gorga de Gorners. Semblava correspondre al nom que apareixia a l'Alpina: Una gorga i un salt, més aviat grosset amb una canal al costa per on baixava la major part de l'aigua, i una capa per on quèien rajolins. Comprovat el mapa, semblava coincidir amb la distància, la forma del riu i dels camins del voltant.

Però fa pocs dies vaig accedir a un dels blocs que segueixo i que recomano. El fan una parella que descriuen els recorreguts que fan corrent per la Garrotxa. No és que em dediqui a caminar depressa per la muntanya, però aquest bloc és especial, i ho és per varis motius. El primer, i que us sorpendrà, i no entendreu res si no sou olotins, i que caldrà que hi accediu per treure'n l'entrellat, és el seu nom: Gastant Keks Garrotxa. El segon, són els apunts culturals i curiositats que apareixen al peu de cada entrada. I el tercer, motiu d'aquesta entrada, són el conjunt de fotos del recorregut. Apart, hi ha el mapa del recorregut fet.

Doncs bé, el recorregut era per la riera de Gorners fins a la freixeneda, curiositat natural formada per enormes blocs de pedra alineades, crec que corresponents a una falla. Una de les fotos corresponia a un salt d'aigua que no havia vist mai. I el salt era preciós!! És a dir, o bé existia un nou salt més amunt o bé m'havia equivocat a la primera entrada.

Després de consultar a Internet i al material de la zona que tinc disponible a casa, no em va quedar més remei que fer el recorregut, i passar de llarg el que fins ara anomenava amb aquest nom.

La descoberta, us ho ben asseguro, va valer la pena. Una mica més amunt, el camí tornava a creuar el riu i apareixia la imatge de la foto de gastant keks. Estava satisfet d'haver trobat el salt,  però la gorga no apareixia. Em vaig parar a fer unes quantes fotos i vaig continuar.

El camí, fins ara suau, semblava enfilar-se definitivament, allunyant-se de la riera. Després de la primera ziga-zaga, un tros planer convidava a acostar-se de nou al riu. I així ho vaig fer.

Mirant una mica avall, entremig d'un petit canó format per un parell de parets verticals, s'entrevèia una gorga de considerables dimensions. Des d'on era no hi podia baixar. Hagués arribat a la part superior, apart d'haver-me remullat vàries vegades. Així que vaig decidir tornar al salt de Gorners.

La resta va ser més o menys fàcil. Em vaig enfilar per la part dreta del salt i vaig remuntar el riu molt poca estona.

Creieu-me si us dic que la gorga és espectacular i que la foto la desmereix. Les parets verticals que l'envolten, el canó per on baixa l'aigua i les seves grans dimensions, res a veure amb la resta de gorgues de Gorners o del Gurn, em vàren deixar bocabadat.

Satisfet de la troballa, cap a casa a redactar aquesta entrada. Però abans havia de tornar a parar-me al primer salt, fer-me una remullada i la fotografia. Malgrat no en conegui el nom, també val molt la pena (*)

I, per ordre que es troben de baixada, la gorga blava continua essent preciosa.

I no cal dir res de la primera que trobes només iniciar la riera de Gorners, la gorga de l'Amat.

---------------------------------------

No us puc dir exactament el temps que podreu tardar, jo, de baixada, vaig tardar més de 2,5 hores.
Per anar-hi:
1.- Aneu a la zona dels pins de Sant Privat i agafeu el camí de les escales cap a Salt de Sallent.
2.- Quan el camí gira a l'esquerra per enfilar-se, cal continuar recte, travessant el riu Gurn i travessant la riera de Gorners.
3.- Ja a la riera de Gorners, seguir el camí dels pescadors.
---------------------------------------

(*) A través del wiki d'en Jordi Freixa, he conegut que aquesta era la gorga de la font de Gorners. I a través de comparativa de plànols, em sembla que la de sobre el salt és la gorga de Can Roc.