Aquesta ja és la quarta entrada que publico sobre aquest petit racó de Sant Joan. Crec que el fet de no ser massa concorregut m'hi ajuda. A excepció d'ahir, no hi havia trobat mai ningú i això que aquest petit rierol s'ho val.
Cal anar remuntant la canal per anar trobar un tresor darrera un altre. I aquesta caminada no es podria fer si en Miquel Colom, veí de Sant Joan, no ho posés fàcil. Des d'aquí li vull donar les gràcies per aquesta feina.
La riera és estreta i va salvant els desnivells a partir de diferents saltants on, si el camí no estigués assenyalat i no hi hagués les ajudes que ell va posant, seria molt complicat. No és un itinerari planer, però es pot fer amb familia sempre que es tingui una mica de cura.
Potser, quan la tardor comenci del tot i s'inicii la dansa de les fulles hi tornaré anar. Una mica més d'aigua de la que he trobat per fer-les voltar i serà el racó perfecte.
Per acabar, dir-vos que la imatge de la gorga situada a la part més inferior, la he penjada al meu blog personal. La següent és una imatge més dinàmica però crec que no tant bonica del mateix lloc.
Aquestes feines desinteresades de mantenir els camins, no son prou reconeguts... i es una llàstima perque son del tot imprescindibles!!! un deu pel Sr. Colom!!
ResponEliminaI tornar a mes entrada la tardor, deu ser literalment bucólic aquest indret.
Un plaer veure aquest lloc a traves de les teves fotos i relat.
Salutacions Ramon!!
Hola, sí que cal reconèixer aquesta tasca. A més, en aquest cas, el camí no porta enlloc més que al propi torrent.
EliminaUn llogaret preciós Ramon, gracies a aquestes persones que ho cuiden desinteressadament podem gaudir de llocs aixi. Bones fotos, salut.
ResponEliminaHola Josep. La veritat que si no fos per aquesta persona i la seva feina, no només no ho hagués trobat, sino que tampoc sabria de la seva existència.
Elimina