Aquest matí ja m'he saltat la llista.
Tot i que vull saltar-me les gorgues més concorregudes, prefereixo visitar les que no són tant populars. I avui tocava anar a les gorgues de la riera de Vilardell, prop de Ripoll. I ves per on, aquesta tarda em trobo que en Josep Balius les acaba de publicar al seu bloc. Podeu comprovar vosaltres mateixos la bellesa del lloc a través de les seves fotos i explicacions a Racons de Catalunya.
Per la meva part, la sortida ha estat molt curta, de les 7 a les 9 del matí, just el temps que dura la boira.
La gorga de la casa gran (a la línia de separació entre Olot i les Preses) no és massa lluny de casa. Es troba al costat del carril bici, molt propera al baixador de Codella i no massa lluny de la pista d'altetisme. És un lloc que sempre m'ha costat fotografiar, pel que he pensat que amb l'ajuda de la boira potser seria més fàcil. I per què no dir-ho, també li donaria un toc més misteriós.
Com podeu veure, és una gorga molt gran i que no té cap saltant d'aigua que la faci del tot atractiva a la fotografia. I si això no fos poc, ser tant propera als nuclis urbans té un munt de desavantatges en forma de deixalles. Però també cal dir que respira la bellesa de descansar sobre un llit de basalt, negre com el carbó.
-------------------------------------------------
Si hi voleu anar
1.- Deixeu el cotxe al parking del parc de pedra tosca, al final de la recta de les Preses, just al costat del carril bici.
2.- Caminar pel carril bici en direcció a Olot fins al baixador de Codella (ara hi ha un bar).
3.- Una mica més avall, a l'esquerra, ja hi ha uns indicadors que assenyalen el camí per arribar al riu.
No té pèrdua.
-------------------------------------------------
Molt bones fotos i amb la boira té molt encant.
ResponEliminaGràcies Marta. Sempre he trobat que la boira ajuda i que, a vegades, milloren l'entorn que volem fotografiar.
EliminaUn gorg amb misteri, les fotos molt bones i plenes de suavitat a la llunyania, no se com expressar-ho, pro m'encanten. Moltes gracies per anomenar el meu bloc, segur que quan hi vagis ho superes, ves-hi com pots veure val la pena. Salut.
ResponEliminaHola josep. Gràcies per la descripció que fas de les fotos, just el que volia transmetre.
EliminaPel que fa a anomenar el teu bloc, és de justicia fer-ho, sobretot després de veure' n les fotos i el detall de recorregut. Gràcies. Segur que algun dia m'hi arribaré.
Molt xules! A mi sempre m'han agradat els racons boirosos el resultat és fantàstic, com diu en Josep Balius suaus, misterioses, "encantades". Un petó enorme.
ResponEliminaGràcies Anna. Però t'asseguro que és millor acostar-s'hi a l'estiu, sense boira. No fos cas que caiguis a l'aigua :))
EliminaI com dius, ben a prop de casa. Qualsevol moment et pots escapar i "fer" la foto!!
ResponEliminaSalutacions Ramon
Hola Miguel Ángel, és veritat que tenir-ho al costat de casa et dóna més possibilitats, però a vegades dius "ja tindré temps d'arribar-m'hi" ... i ho deixes per un altre dia :)
EliminaOstra que maques la boira i els reflexes les fan el lloc de lo mes interesant !!!
ResponEliminaHola Cinto ... però hi has d'anar quan hi hagi boira. Són moltes les vegades que hi he anat, però sempre he esperat a tenir-la amb boira. Li dóna un aire de misteri que no té a plena llum del dia.
Elimina