Amb sort, quan arribi a l'estiu hauré acabat de visitar les gorgues i salts que tinc a la llista. No és una llista completa ni molt menys. Només és per mandra, per no haver de pensar quina és la propera gorga o salt a visitar.
I avui tocava una de mooooolt coneguda: El salt del Mir, riera de la Foradada, Santa Maria de Besora, Osona. I és ben cert que val la pena visitar-la.
Venint dels túnes de Bracons hem agafat direcció a Ripoll i sortit a Santa Quirze de Besora. Des d'aquí, carretera de Vidrà per, passat Santa Maria de Besora, agafar el trencant (1 o 2 kilòmetres del poble) cap a la casa del Mir.
A la casa (restaurant) hem deixat el cotxe i hem continuat a peu per la pista que segueix recte pels prats en suau baixada. El camí no té pèrdua ja que està perfectament indicat. Hem travessat la riera de la Foradada per un petit pont de vianants, just on hi ha la resclosa que desviava l'aigua cap al molí del Mir. Ens hem aturat un moment a contemplar-la ja que és feta de fusta i no de pedra.
Quan hem arribat a la bassa del molí ens ha encuriosit la porta de sortida de l'aigua. Impressiona. Un forat immens enmig de la roca permetia que l'aigua caigués amb força i així poder ser aprofitat per aquest molí fariner.
Tornats a la pista per acabar de baixar ja ens hem trobat amb el molí. Tot i que ara està completament en runes, havia de ser un edifici imponent de considerables dimensions.
I a baix hem pogut gaudir del gran espectacle natural que és aquest salt, que aquesta vegada he compartit amb el meu fiol Francesc. Per a fer-vos una idea de les magnituts, podeu buscar-lo a la primera fotografia.
La tornada l'hem feta per Vidrà. I com sol ser habitual cada vegada que hi passo, he tret una fotografia de la mica de neu del Puigsacalm des d'un dels punts que m'agrada més.
-------------------------------------------
Des d'Olot
1.- Túnel de Bracons cap a Vic.
2.- A l'arribar a l'autovia, direcció Ripoll fins a Sant Quirze de Besora.
3.- A Sant Quirze, trencant cap a Vidrà fins a arribar a Santa Maria de Besora.
4.- Passat el poble, trencar a la dreta cap a la casa del Mir.
5.- Baixar per la pista dels prats fins a trobar la riera.
6.- Travessar la riera pel pont de vianants i continuar fins al molí.
La caminada deu ser d'uns 20 minuts.
------------------------------------------
Bona sortida Ramon i ven acompanyat, tinc ganes d'anar-hi aquesta primavera a veure si baixa una mica més d'aigua, ja m'han fet cinc cèntims d'aquest torrent és realment molt bonic i preparat que tinc a punt un altre per anar-hi tots dos.
ResponEliminaHola Raymon. Quan vulguis!! Jo també en tinc una de preparada per l'alta Garrotxa. Una caminada de les de debó.
EliminaD'aquest jo també n'havia sentit parlar. Llàstima que baixes tan poca aigua. Fantàstiques fotos Ramon.
ResponEliminaHola Marta, té tot el sentit que en parlin. És preciós i espectacular. En quan a l'aigua, ja se sap, o el tens al costat de casa o passen coses d'aquestes. :)
EliminaHola Ramon, es un bon salt, de vegades, segons com be la llum s'hi fa l'arc de sant Martí a dins, es molt maco, per cert, no se si ja hauran florit unes plantes amb flors grogues per el camí (crec que son Matrimonis), un cop que hi vaig passar n'estava ple i feia força goig. Un bon reportatge amb millors fotos. Salut.
ResponEliminaHola Josep. Tenia ganes d'anar-hi. De flors encara no n'hi havien, però ens va impressionar molt el forat de la bassa del molí. Perillós, amb mainada o sense, ja que no està protegit.
EliminaUn salt d'aigua impressionant que no em canso de visitar... Felicitats per les fotos!
ResponEliminaHola Marc. No m'estranya. Si el tingués proper segur que ens hi trobaríem ja que tampoc me'n cansaria. I merci.
Elimina