Continuant amb la revisió de les gorgues de la comarca, avui m'he arribat a la del Molí nou de Sant Salvador de Bianya. La darrera marxa per la Vall de Bianya em va fer venir ganes de tornar-hi. A partir dels seus tracks he seguit un camí nou que, des de Sant Salvador i creuant la via romana i la carretera, hi he arribat en una mitja hora.
El cotxe l'he deixat a l'aparcament que hi ha arribant al poble a mà esquerra. Però abans de seguir l'itinerari que et porta cap a la via romana, he anat a visitar l'església. El petit nucli està molt ben conservat i val la pena fer la volta. A l'altre costat de la plaça hi ha un museu amb explicacions de l'entorn i de la història de la vall.
He anat planejant per la pista que et porta a El Callís. Però just abans d'arribar-hi, he seguit l'indicador que em dèia d'agafar el camí a la dreta per endisar-me al bosc. Al cap de poc ja he arribat a dalt, en el punt on es creuen la carretera i la via romana.
Les runes de la foto superior corresponen a la casa d'El Ferrer, i la part més ben conservada de la via és amunt, fins arribar a Sant Pau de Seguries. Si no heu fet mai aquesta via, us la recomano: Una verdadera obra d'enginyeria que en certs trams ha aguantat molt bé el pas del temps.
En aquest punt he agafat el camí que baixa per l'altre vessant de la muntanya, cap a la carretera. El tros final és de forta pendent. Per travessar la carretera, he fet servir el tub gegant que serveix per a desaiguar. No és massa agradable, però tampoc és massa llarg. La foto que ho il.lustra està feta una vegada ja era a l'altra costat.
He continuat pel camí fins arribar a un prat on, amb la mateixa direcció que portava, ja he vist el camí que havia de seguir a l'altre costat, just on el bosc torna a començar. Per més indicacions, molt proper hi ha un d'aquells pals grocs del gasoducte que travessa la vall.
El camí torna a baixar de forma pronunciada fins arribar, per la part superior de les runes del molí, a tocar l'aigua. La fotografia està feta des del mig de la gorga. No he tingut més remei que posar-me a l'aigua (encara és freda) ja que un arbre tombat al mig impedia qualsevol fotografia de tota sencera.
I per finalitzar he remuntat una mica la riera fins a trobar el salt que ja veus al baixar, però que sembla impossible d'arribar-hi. L'aigua em cobria fins al pit però ha valgut la pena. La darrera vegada que hi vaig anar, l'aigua encara era massa freda per deixar-la passar dels turmells.
Com anècdota del dia us diré que he caigut a l'aigua. Quan ja havia fet la darrera foto, he ensopegat amb una pedra i trípode, càmera i jo hem caigut a l'aigua. No cal dir que, més que preocupar-me per la meva integritat física, he procurat que la càmera no s'enfonsés. Però no ha estat així i ha pres un bon bany.
No és la primera vegada que em passa i, malgrat l'espant inicial, al cap de poca estona ha tornat a funcionar. Malgrat ja ser vella, la Olympus E-3 continuo pensant que és una meravella. Com a mínim, està ben construïda i amb un objectiu estanc, es pot banyar i no li passa res. Us ho asseguro per segona vegada.
Molt xules les fotos, i això de la càmara, crec que el què passa és que la "pobreta" ja s'ha acostumat a ser d'un agosarat fotògraf com tu. Un petonàs.
ResponEliminaDoncs espero que tardi molt de temps a cansar-se. M'agradaria dir-li que aquesta serà la darrera vegada, però no li puc assegurar. :)
EliminaHola Ramon, bones fotos i un lloc preciós per anar, sembla la selva. No et desprenguis pas mai duna maquina aixi, no serà de cap marca puntera pro segur que et ben treu dels apurs, jo els millors premis fotogràfics els vaig treure amb la cambra mes senzilla i també l'he tenia una cosa especial, lo fotut es que l'era digital ens va fer canviar. Una abraçada i salut.
ResponEliminaHola Josep. La veritat és que ja m'agradaria canviar de càmera ... però ara hi ha altres prioritats. Mentrestant, espero que m'acompanyi durant molt de temps. I és veritat, la màquina no fa la fotografia, però ajuda.
EliminaEspero que tu tampoc et fessis mal. .. Fantàstiques fotos I reportatge com sempre. I enhorabona per la càmera, vaja ensurt! Una abraçada!
ResponEliminaHola Marta, ja era al mig de l'aigua, com sempre. Em vaig preocupar més de la càmera que d'enfonsar-me jo. Però al final, ens vàrem enfonsar tots dos. :)
EliminaCaram Ramon. Aquesta es de caçador caçat. Espero que no prenguessis mal.
ResponEliminaFelicitat pel reportatge
Jordi, vaig cause sobre l'aigua. Cap problema!! :)
EliminaMolt macas les fotos,a veure si vaig a fer una volta pel lloc,jo també tinc una Olympus i tambe vaig anar a l'aigua amb la camera,lo primer no parava de dispara fotos,despres de estar un rato sobre la calefacció ja va torna a funcionar be,deuen ser sumergibles jejeje.Una Abraçada.
ResponEliminaHola Ma Àngels. Potser no és la millor quan hi ha poca llum, però aguanta el que sigui. :)
EliminaHola Ramón. M'encanten totes les teves fotos. Això de caure a l'aigua deu ser una epidèmia.... Fa una setmana, fent fotos en un gorg, jo també vaig anar a l'aigua. La Meva càmara no es reflex, es una Canon PowerShot-SX170 i va rebre el objectiu. Sort d'haver contractat una assegurança... Salutacions!
ResponEliminaBones, si t'haig de dir la veritat, em sembla que amb els anys que porto voltant gorgues, encara he tingut molta sort!! I perfecte això de l'assegurança. Et quedes glaçat quan veus què ha passat. Gràcies per passar-te.
Elimina