Ja fa dies que no publicava cap entrada. L'activitat social, que sempre va bé, m'ha apartat de fer passejades relaxants per una o altra riera.
Avui a la tarda, dia de Sant Joan, he baixat a Sant Feliu. Des que era petit que no anava fins a la Font Grossa, sota la muntanya de la Salut, lloc on el riu Brugent es proveeix de la major part del seu cabal.
Recordava el camí que, anant pujant des de la Fàbrega i amb el torrent al costat (aquest sempre l'he conegut com el de Can Manyà), passaves un prat rere l'altre fins on la muntanya comença el pendent més pronunciat. Les vistes de la vall eren netes, quasi cap arbre et tapava la vista. Ara les coses han canviat i dels prats només queden els més inferiors.
Indicat a la ruta 23 de Sant Feliu, el camí puja serpentejant. L'he anat seguint en bona part del recorregut. Alguna vegada, quan estava massa lluny, l'he deixat per tornar-m'hi acostar i veure si valia la pena aturar-me.
I com que era un dia de passejada, de saborejar l'entorn, de fer noves descobertes, ho he fet tantes vegades que se m'ha fet fosc dins el bosc, el que m'impedia tirar més fotos. En aquest moment he reculat i, he vist que el Sol encara hi era al sortir del bosc. Ja estava caient, però encara arribaven els darrers rajos.
El proper dia iniciaré la descoberta una mica més amunt. Amb sort, quan arribi a la Font Grossa, encara hi haurà llum per a obtenir la darrera foto.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Per arribar-hi només cal que seguiu la ruta 23 de Sant Feliu
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Es veu un recorregut molt maco i el riu porta bastanta aigua,unes boniques fotos.
ResponEliminaHola M. Àngels. El recorregut val molt la pena. Però t'haig de dir que per arribar al torrent cal embardissar-se una mica.
EliminaRamon, com sempre unes fotos magnifiques. Aquests dies de calor encara ens fas venir més ganes de remollar-nos veient aquests petits paraísos...
ResponEliminaMolt bon reportatge!
Una abraçada,
Hola Marta. Això és el paradís de les falgueres. Quan devia tenir uns 15 anys, en vaig portar una a casa. I a la paret més obaga encara hi viu.
EliminaMolt bon lloc Ramon pero ja veig que aquestes no son per mi es veu que son de dificil acces be ja en buscare de mes aprop a me alegra tornar te a veure per aqui una abraçada !!
ResponEliminaHola Cinto, el camí és bastant fàcil i agradable, però l'accés al torrent ja és una altra cosa. No recomanable per a ningú que no hi tingui un fort interés i no li agradi grimpar ;)
EliminaRamon, magnific reportatge amb millors fotos, sembla una passejada força amena i digne de fer-se, molt bonic, una abraçada i salut per seguir la riera amunt.
ResponEliminaHola Josep, la passejada és molt agradable. i ara a l'estiu, amb la calor, és un lloc molt relaxant.
EliminaCom de costum un bon treball que fan ganes de resseguir les teves passes.
ResponEliminaQuant de temps!!! Aquesta és fàcil comparada amb la que vàrem fer. Saps que han obert un camí per anar a sota mateix del Salt de Sallent de Sant Privat? T'en venen ganes?
EliminaRamon, t has aturat a pensar en el nom de Font Grossa?. Font perque brolla l' aigua com una font (no se com en diuen del neixement de Fluvià ni com és i que saps que diuen que ve de la mateixa deu) i Grossa com a distintiu de totes les altres que aporten aigua al riu.
ResponEliminaVeien les fotos un ja es refresca, i t' asseguro que fins i tot podriem agafar-hi fred; allà la xafagor te prohibida l' entrada :)
A la propera vinc !!
Joan, pel doll d'aigua que baixa bé es mereix aquest nom. Ahir vaig arribar-m'hi i el riu surt brollant just a un parell de metres per sobre de la font .. com si d'una font ENORME es tractés. Saps si a Rocalba baixa aigua al lloc de la font?
Elimina