A Oix (Gorgues d'en Batlle II)

Avui, caminada per Oix. Per ser més exactes, un tros del camí que va d'Oix a la Vall del Bac, al punt on vaig acabar l'entrada anterior. No he fet tot el camí. Segons el fabulós llibre "Garrotxa. 20 excursions a peu" de Josep Mauri (editorial Cossetània), són 5h 35m de recorregut per anar i tornar. El meu objectiu quedava a mig camí, a les gorgues d'en Batlle. 

Però avui, tot i l'encant de la gorga, destacaré la caminada. Passejar per Oix és un plaer. Al cap de poc d'agafar el GR cap a ponent ja tenia les dues figures del Montpetit i el Montmajor al davant. La pista planera i e el Sol de primera hora del matí feia que tot fos molt agradable. 

Arribat a la casa del Forn, baixada pronunciada a la riera per després tornar a recuperar l'alçada perduda amb molt poc tros. A dalt, he deixat la pista per agafar el camí que paral.lel al riu, va pel mig del bosc.  

Valoreu-ho vosaltres mateixos (*). Més de 10 minuts passejant sobre fulles i acompanyat per arbres coberts de molsa. Junt amb un bosc semblant que hi ha Sales de Llierca, aquest és dels paratges més màgics que fins ara he caminat per la Garrotxa.

Però també hi ha una altra raó per la que no mostro més fotos de les gorgues. la que encapçala l'entrada no és l'única d'aquest lloc. Potser fins i tot les altres són més maques. Però el congost és estret, tot és pedra i, quan la trobes humida i vas sol, millor no jugar-te-la. Apart de les relliscades, baixar un parell de metres per roca llisa pot suposar massa dificultat tornar-la a pujar (**). I ja se sap que ara, amb aquestes temperatures, l'alternativa de tornar per l'aigua no és massa aconsellable.

(*) Les dues fotos del camí pel bosc estan fetes a la tornada. A l'anada, la riera cau a la dreta, no a l'esquerra.

(**) Passant per sobre de la paret de la primera gorga he arribat on mostro en la darrera fotografia. La gorga de la foto de l'entrada és aquest trosset d'aigua que es veu a l'esquerra. Ja veieu que la roca és llisa i humida. A la part superior dreta ja es veu una segona gorga. I al final n'hi ha una tercera que acaba amb un salt. Més enllà encara no hi he anat mai.