Avui he anat a Sant Aniol de Finestres. La intenció era tornar a fotografiar la gorga del Monar, just sota la planta embotelladora, i alguna altra. És la tercera vegada que m'hi acosto: una amb èxit (aigua) i les altres dues amb fracàs (sense o poca aigua). Com podeu veure a la primera fotografia, avui no hi he trobat aigua.
He deixat el cotxe a Can Tura, fent tot el recorregut a peu. La pista cap a Santa Maria de Finestres travessa la riera a uns 250 metres, per sobre d'un pont on, si hi hagués hagut aigua, hagués baixat. D'aquí en amunt, la riera passa encaixonada entre parets verticals de basalt. Les formes que agafa són per tornar-hi un altre dia.
La pista cap a Santa Maria l'he deixada al segon trencant a l'esquerra. És fàcil de localitzar: la planta embotelladora és just al davant, a l'altra costat de la vall. A l'arribar a la gorga de Monar, just sota la planta, he passat de llarg. La poca aigua que contenia no m'ha atret el suficient per baixar-hi. A més, volia pujar més amunt, on sabia que n'hi havia una altra gràcies a un seguidor del bloc, que em va dir que s'hi havia banyat.
Passades les runes de la casa de la Faja, he continuat per la pista més propera a la riera. Estant alerta, he tornat a veure el camí que baixa cap a la llera. És on he tret les primeres fotos. La gorga ha de ser molt maca quan hi ha aigua. Però sense, és un lloc bastant desolat.
Tenint la gorga a l'esquena, contemples el camí que ha anat fent l'aigua amb el pas dels anys, i et sorprèn. Parets verticals de basalt i llit completament ple del mateix material. No és una llera compacte. Sembla com si, amb el pas del temps, les roques s'haguéssin anat desprenent de les parets per reposar finalment a la llera.
La pista cap a Santa Maria l'he deixada al segon trencant a l'esquerra. És fàcil de localitzar: la planta embotelladora és just al davant, a l'altra costat de la vall. A l'arribar a la gorga de Monar, just sota la planta, he passat de llarg. La poca aigua que contenia no m'ha atret el suficient per baixar-hi. A més, volia pujar més amunt, on sabia que n'hi havia una altra gràcies a un seguidor del bloc, que em va dir que s'hi havia banyat.
He tornat a la pista per seguir-la un pèl més. No massa més amunt, he baixat per un camí completament vertical que m'ha portat sobre el salt que es veu a la darrere fotografia. Me les he empescat com he pogut per baixar (no ho recomano) i contemplar el que ha de ser un altre gran espai d'aigua ... quan n'hi ha.
Tot seguit, en comptes de tornar-me a enfilar pel salt, he preferit baixar per la llera fins a la primera gorga i sortir a la pista per un camí més còmode. I d'aquí, cap al cotxe altra vegada.
Al ser quasi a la capçalera del riu, sota les Medes, potser no porta aigua massa sovint. Però us ben asseguro que, si en porta, és un lloc per tornar-hi més d'una vegada.
Per cert, si algú sap el nom d'aquestes dues gorgues, em seria de molta utilitat. Gràcies.
Llàstima de que no hi havia aigua. Potser demà? :)
ResponEliminaPotser si plou ... :)
EliminaOstra Ramon jo i he ant dues vegades a aquest lloc i sempre o he trobat axut crec que tindrem que esperar que plogui i molt una abraçada i SALUT !!
ResponEliminaHola Cinto. Només una de les 3 vegades que hi he anat l'he trobat amb aigua. Hauré de deixar la mandra fora quan tornin a començar les pluges ... que espero sigui aviat.
EliminaHi has d'anar després d'una bona llevantada!
ResponEliminaHola Miquel, així ho faré. He recordat la sortida que vàrem fer junts pel Llémena, on un dels afluents també estava així. Merci.
EliminaBon reportatge Ramon, cal que plogui, esta tot sec que fa pena de veure. Una abraçada i salut.
ResponEliminaSí. Hi ha rieres que aguante bé, però aquesta, segons en Miquel Bohigas (comentari anterior), només s'omplen quan hi ha llevantada. Haurem d'esperar ...
Elimina