19 de juny 2016


Que hagi acabat el llibre "23 gorgues i recorreguts d'aigua" de la col·lecció "Els imperdibles de la Garrotxa" (Editorial Llibres de Batet), que sortirà el dia 2 de Juliol, no vol pas dir que també hagi acabat les ganes de continuar recorrent aquest minúscul territori que és la Garrotxa.

Avui mateix m'he enfilat pel camí ral fins a la font de les Marrades, passant de llarg el trencant del ja molt conegut Salt de l'Olla. L'aigua d'aquesta font és molt bona. La primera vegada em va sorprendre ja que té exactament el mateix gust que la que es beu a Sant Feliu de Pallerols. De fet, no m'hauria d'haver estrenyat ja que les dues deus s'alimenten de Collsacabra i la muntanya de la Salut (i voltants) s'encarrega de filtrar-la.


Just davant de la font (a la dreta del camí ral), he seguit un camí amb fort pendent de baixada per anar a trobar el Sallent del Grau. El camí en el primer i darrer troç és molt dificultós. Primer per haver de passar per entre blocs de pedra. Després, pel fort pendent de baixada, dificultat pel fang acumulat després de la pluja d'aquests dies (d'aquest mes i mig, millor dit!). Però no massa lluny, quan ja he sentit la fressa de l'aigua, he agafat un trencant a l'esquerra que, ja més suaument, m'ha portat als peus del salt. 

Tot i no tenir, ni de bon troç, l'alçada del Salt de l'Olla, l'estratificació de les pedres li donen una bellesa especial. A l'altra costat, el camí continua fins al Sallent de Bertrans, on també m'hi he arribat. Però baixava massa aigua per a enfilar-me entre les pedres i obtenir una bona fotografia. Així que, després de remullar-me els peus, de forma involuntària, he reculat.


Tornant enrere, al trencant per anar al Sallent del Grau, he continuat camí avall. Aquí sí que avui m'ha resultat difícil mantenir l'equilibri! El pendent i el fang han continuat durant una molt bona estona. Quan el camí ja s'ha tornat planer, he arribat a la clariana que porta al Salt de l'Olla. 

Ja em venien ganes d'arribar-hi, però he preferit anar sobre el salt, prop d'on hi ha el gorg negre. La darrere vegada que hi vaig anar va ser buscant el Salt de l'Olla. Em va embadalir la quietud de l'aigua abans de caure i la tranquil·litat que s'hi respirava. Avui, amb més aigua i verdor, l'aspecte era totalment diferent.

I a partir d'aquí, tornada al camí ral i cap a la plana, sense haver passat per davant del salt més conegut. 

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Per anar-hi, deixeu el cotxe a la plana. Per exemple, a l'inici del camí ral, a la casa de l'Aubert (sense fer nosa!!)

1.- Enfileu el camí ral, perfectament indicat, fins a la font de les Marrades.
2.- Al davant de la font, agafeu el camí que baixa de forma pronunciada.
3.- Al cap de poc, trobareu un trencant a l'esquerra que us portarà directe al Sallent del Grau.
4.- Altra vegada al trencant, continueu avall (amb compte). Seguint recte, arribareu altra vegada al camí ral i d'aquí al punt d'inici.

De l'Aubert fins al Sallent, 1 hora. Compteu 45 minuts més per a la tornada.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

Mentre a la dreta del blog podeu veure com serà la portada del llibre, aquí us deixo la invitació oficial, per si us ve de gust acompanyar-me.



11 comentaris:

  1. No en dubtaba pas. Veig que continuarem gaudint de les teves sortides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, ja veus que és la meva escapada .... Mentre no en trobi una altra:) fins a la presentació!

      Elimina
  2. Hola Ramon, un bon reportatge els salts molt bonics, m'agradaria poder venir, si puc ho faré, de tota manera moltes felicitats i que vagi be. Una abraçada i endavant.

    ResponElimina
  3. Hola Ramon si no i ha res de nou jo crec que si vindre per fi ha arribat el dia esperat be per tu i els teus fans enhorabona !!

    ResponElimina
  4. Hola Ramon,
    Fantastic reportatge! Esperem que no se t'acabin mai les ganes de seguir voltant pel paradís on vius! Ho trobariem a faltar! Nosaltres no crec que poguem venir perquè hem quedat i ens queda massa lluny per "escapar-nos" un parell d'horetes. Però et desitjo molt d'èxit i la veritat és que tinc moltes ganes de veure'l. Com diuen en el mon del teatre de la teva companya: molta merda!!!
    Un abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta! Al final, el llibre va esdevenir una fita i ara és a punt de ser superada. Però gaudir del nostre entorn és una de les fites que tinc cada cap de setmana. Així que, smb més o menys freqüència, com sempre, intentaré contunuar-hi anant i publicant-ho al blog.

      Elimina

Llista de blocs