21 de març 2017


Dissabte passat em vaig trobar amb en Jordi i en Raymon a Sant Miquel Sescorts amb l'excusa de fer la segona part de l'excursió per la riera de les gorgues. A la primera, vàrem arribar al salt de la barra de ferro, i ara tocava acabar el recorregut, encara que per l'altre costat. Sempre és una bona excusa compartir el matí amb companys amb la mateixa afició. Entre caminada, conversa i moments de 'concentració' per fer les fotos, els temps vola.

Però començo amb la fotografia del Salt del Cabrit que il.lustra la qualitat de l'aigua i voltants que ens vàrem trobar. I no ho dic per aquesta simple garrafa de plàstic que a algú, o potser una riuada ha deixat a les aigües del pantà. Ho dic pel color marronós que ja ens vàrem trobar al salt i gorga anterior a aquest (Salt gros de la gorga?), per la barromera sota el salt del Cabrit, per les deixalles a les parts altes de les parets, per la barromera, altra vegada, sota el salt i gorg d'en Nara... vaja, que si aquesta és la qualitat de l'aigua que volem, anem ben arreglats!!

I una vegada m'he esplaiat, us explico una mica com va anar la sortida.


Donat que tots 3 veniem de llocs diferents, primer ens vàrem trobar a la fàbrica Patel per, tot seguit, acabar d'arribar a l'antic restaurant "Les gorgues" on vàrem deixar els cotxes. Just a sota ja hi ha el primer salt i gorga, pocs metres amunt del del Cabrit.


El salt i la gorga són preciós. Tal com podeu veure a la foto d'en Jordi, el salt fa una petita escalinata abans d'acabar de baixar a la gorga. I aquesta és d'aquelles grosses, voltada que paret de pedra a ambdos costats. Tot i que el dia era dels assolellats, ens hi vàrem estar una bona estona.


Tornant al camí principal, vàrem baixar una mica més avall per sortir sobre el Salt del Cabrit. D'aquí, vàrem donar la volta a la cinglera per fer la foto típica, i les no tant típiques del salt. Mentre en Raymon i en Jordi es quedaven primer a dalt, jo vaig baixar arran d'aigua per buscar una angle diferent, que no vaig trobar.  A la tornada, no em vaig poder resistir, però amb la intenció de deixar constància d'aquesta dubtosa escuma que apareix al costat dret del salt.


D'aquí vàrem continuar cap al salt gros de Paganes on, sobre d'aquest, hi ha el salt d'en Nara i la font de l'avi Miquel. Una font amb una història que us recomano de llegir al bloc Fonts naturals, aigua, muntanya i més.


Aquest és dels salts que m'agraden però no el vaig saber aprofitar. No com en Raymon que en va treure un millor profit. L'aigua baixa en fils que no es toquen fins arribar a una mateixa pedra, a poca distància de l'aigua estancada. 


Vàrem continuar una mica més amunt, treien el cap sobre el salt del molí del Còdol. En aquest punt, vàrem baixar a la llera, sobre el salt i en Jordi s'hi va estar una estona més, mentre en Raymon i ens esperàvem a dalt.

Resumint, una molt bona sortida en un entorn que mereix ser respectat per tal que torni a lluïr com es mereix.

12 comentaris:

  1. Si noi, la vegada que hi vaig estar l'aigua presentava un aspecte realment fastigós. Molt marronosa ( i no de fang precisament....) una escuma molt espesa i alta, i força pudor. Tal com dius, una pena, perquè l'entorn es realment espectacular!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Romà, un entorn tant preciós com és aquest, no es mereix la situació en que es troba. Malauradament, no és l'únic lloc, però sí el que, fora d'àrees urbanes, m'ha impactat més.

      Elimina
  2. Y us ulvideu de las Gorgues de Sant Marti de Sescors

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'entorn és molt ric en salts i gorgues. A veure si, de mica en mica, les podem anar visitant

      Elimina
  3. Un bon mati amb bona companyia i descobrint nous recons del nostre petit país.
    Ja ho sabeu que vinc d'un paradís de què fa a rius, torrents i rec envoltat de muntanyes i natura, el que primer amb va impacta d'aquesta sortida va ser la mala qualitat de l'aigua que portaven els torrents, és una pena que no s'hi posa mà amb aquest aspecte, tots sabem que no son torrent d'alta muntanya i per tant la puresa de les seves aigües mai poden ser al cent per cent.
    El que no és normal amb una comarca com Osona i a més saben d'on venen les aigües dels torrents que avui amb visitat portin aquest grau important de contaminació.
    L'altre aspecte que amb va cridar l'atenció va ser la gran altura dels salts, cosa normal amb un terreny de cingleres, és cert que cada racó te'l seu encant,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veritat que no esden comparar torrents d'alta muntanya amb el que vàrem visitar l'altre dia. Però posant com exemple el Brugent, les aigües es mantenen bastant netes tot a passar per dos nuclis urbans. És una llàstima el que vàrem veure, l'entorn no s'ho mereix

      Elimina
  4. Wow! Spectacular photos! You have a great eye for waterscapes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Well, I try to do my best. I live in a county sorrounded by mountains and streams, so it's easy to capture small waterfalls. And, in this case, with some friends that they collaborate with some pictures to complete the post.

      Elimina
  5. Hola Ramon, bona sortida i bon reportatge, per el que veig allà l'aigua sempre està igual de neta, es una llàstima. Per cert, fa temps que hi vull anar i, es el camí que segueix des de el salt del Cabrit tot vorejant l'embassament o es te que tornar enrere cap al restaurant de les gorgues? Una abraçada i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, només cal deixar-te portar pel camí. El següent torrent que creues és el de Paganes. I és just allà on hi ha el salt d'en Nara.

      Elimina

Llista de blocs