Avui, sortida a la comarca veïna del Ripollès, de la mà d'en Raymon. El lloc escollit, un racó poc trepitjat per la dificultat a l'endinsar-t'hi.
Paratge de frescor on no n'hi ha. La llum del Sol costa d'arribar-hi per les parets verticals que encanonen aquest torrent d'aigua clara i freda, sobretot, freda. La foto d'en Raymon la va fer a la tornada, quan els peus ja quasi no els sentia.
I passat aquest primer estret, la meravellosa fotografia d'en Raymon. L'aigua baixa constant i suau entre les pedres, amb els espadats completament coberts de molsa.
El trepig sobre les roques és suau. La coberta vegetal fa que el caminar sigui molt agradable. Deixant les pedres de la llera, la molsa fa molt més segura cada petjada.
I a la sortida de l'estret, el verd continua amb la mateixa intensitat. Molsa, molsa i molsa a tot el voltant recorda que la temperatura, baixa, es manté durant tot l'any.
Com no podria ser d'una altra manera, una molt bona sortida gràcies al company de viatge. Fins la propera.
Com no podria ser d'una altra manera, una molt bona sortida gràcies al company de viatge. Fins la propera.
Wow! Què bonic! Un paisatge i unes fotos impressionants
ResponEliminaHola Marta. El lloc és realment preciós. És un petit tresor que en Raymon m'ha mostrat.
EliminaFa temps que hi vui anar,se la carretera que es preo no se on esta el trencant per anar,avui hi he passat i he anat mirant i ni idea,es precios,crec ques el naixement d'algun riu,es complicat de trobar ??? Molt macas les fotos.
ResponEliminaHola M.Àngels. La veritat és que quan em porten als llocs més molt difícil recordar l'itinerari :)
EliminaOk,merçi !!
EliminaTot un plaer per a mi compartir alguns dels meus racons preferit amb algú com tu que aprecia tant i tant els torrents, l'aigua i en definitiva la natura, I un honor sortir al te fantàstic blog, tot un referent per als que volen gaudir d'indrets pocs coneguts per a mols
ResponEliminaRaymon, és un plaer omplir l'entrada amb les fotografies dels companys de viatge. I en aquest cas, amb les teves fotos que incrementen notablement la qualitat d'aquesta entrada
EliminaMolt bon reportatge Ramon, aquest estiu vull mirar d'anar-hi un altre cop, l'última vegada era primavera i no vaig poder introduir-me cap dins, veig que és preciós. És perillós intentar-ho sol?, diu que en travessar el primer pou es pot mullar el material, que l'aigua et passa la cintura, no sé ...
ResponEliminaSalut company i bon estiu.
Hola Josep, tal com dius, l'aigua passa de la cintura i el perill de quedar-te sense equip, és molt real. A vegades ens endinsem a llocs on creiem que les expectatives superen el perill. Vaja, que a vegades, som una mica inconcients :)
Elimina