Darrerament porto la càmera sempre a sobre, i avui no ha estat una excepció. Després de passar la tarda amb la mare i de fer una volta per Sant Feliu, he decidit anar a Cogolls. Ja era tard, el temps no acompanyava per anar a banyar-se, pel que he pensat que podria arribar-m'hi sense trobar ningú ... o no massa gent. Apart, tenia curiositat per saber la quantitat d'aigua que baixava pel salt.
Al passar la llera del riu, he vist que l'aigua passava lleugerament per sobre del passallís. Però, atent a no posar el peu en un lloc massa fondo, no he girat el cap per saber si era que els forats s'havien tapat o que la quantitat d'aigua estava a un bon nivell. Quan he arribat ho he entès. La pluja d'ahir segurament ha fet pujar el nivell de l'aigua tot i que ha deixat la gorga de color verdós. I també per això, pel salt baixava prou aigua per quedar-te embadalit.
El color no ha estat cap impediment per quedar-m'hi una estona. M'agrada aquest racó, m'agrada el salt, m'agrada l'entorn, m'agrada la fressa de l'aigua, m'agrada la tranquil.litat que s'hi respira.
El que sí que un dia pot arribar a ser un impediment és la deixadesa de certs visitants. Sense massa esforç, entre fotografia i fotografia, he recollit tota una bossa d'escombraries: llaunes per aquí, ampolles per allà, plàstics, papers i paperets ... i el més fastigós, ja de tornada a l'aparcament, una bossa llençada al mig dels arbres, ja mig esparracada, com si el bosc s'ho pogués menjar !!
Bona foto Ramon, llàstima que hi hagi gent tan marrana, sempre toca recollir brossa que mo es la teva, per això sempre dic en els meus blocs que es tingui cura amb la natura, falta educar a la gent de ben petits.
ResponEliminaSí, Josep, és una llàstima. Per la quantitat de gent que hi passa, n'hi ha només uns quants que deixen brossa, però es veu molt
EliminaHola Ramon,
ResponEliminaUna foto preciosa com sempre.
La deixadesa d'alguna gent no aconsegueixo entendre-la, em sorpren, m'indigna I m'enfada... Malauradament crec que té difícil solució, però com diu el Josep s'ha de començar de petits.
Hola Marta. Com li he dit a en Josep, una petita minoria fa molt de mal. I hi afegeixo, que amb una petita part de la majoria, que recollís, en faríem prou per continuar mantenint-lo net
EliminaNo només deus portar sempre a sobre la camera, .... el tres peus, algun filtre....
ResponEliminaSi noi, la gent es ben deixada.
Darrerament he vist per les xarxes estratègies de no situar les localitzacions ... no se. Crec que hi ha un afany "d'exclusivitat" en comptes de proteccionisme. Afortunadament hi han blogs con el teu amb un treball ben fet i generosos en les explicacions.
Això si. No cal deixar de dir que la gent es molt deixada i que cal insistir en el missatge.
Salut Ramon
Hola Jordi, aquesta pràctica me la va encomanar el meu germà Pere. Quan encara no hi havia la moda de banyar-se a certes rieres, i per tant, la deixalla no era dels banyistes, ell sempre recollia el que trobava per tal de poder gaudir millor del lloc.
EliminaI sí, no estic d'acord amb el corrent d'amagar-ho. No sé si és un bon exemple, però abans que existís el parc natural de la zona volcànica, quan la gent vivia d'esquenes als volcans, el Croscat era una pedrera i al costat hi havia un abocador. Només la pressió popular va fer que ara poguem gaudir i valorar aquests llocs.
I un exemple d'aigua: la contaminació de massa rieres d'Osona té el seu origen en la moda d'anar al riu? Potser si hi hagués més pressió popular les coses canviarien.
I tant Ramon.
EliminaHa canviat tot molt però encara queda per fer.