9 de des. 2017


Avui, caminada a Vallfogona, al meravellós torrent de la Masica. 

He arribat a la font de la Tosca una mica abans de les 9 del matí (la foto és de la tornada). Em pensava que hi hauria una mica més de gel, tot i que les temperatures han pujat una mica els darrers dies.

He seguit el camí assenyalat cap a la Teuleria, marcat amb punts blaus, que es distingeixen molt bé tant amb el verd de l'estiu com amb els ocres de tardor. La Teuleria és a pocs minuts de la font. Tot seguit comences a pujar per una pista fins trobar un trencant a mà dreta, assenyalant el Forn de calç i el Torrent de la Masica.

De la primera vegada que m'hi vaig arribar, pensava que ja tot era baixada. Res falla més que la memòria. El camí, enmig de pinedes i fagedes va pujant i baixant fins arribar al Forn de Calç, al costat d'un torrent sec que, a pocs metres, s'ajunta al torrent principal.

En aquest torrent hi ha un salt de considerable alçada, però que sempre deu baixar sec. Així el vaig trobar l'altra vegada i així m'ho ha comentat una persona que m'he trobat pel camí.


I ja al torrent, el primer salt (de Llastanosa) amb una mica d'aigua i una mica de gel. Vaja, igual que l'altra vegada!! Els colors de tardor ja completament apagats donant pas a l'hivern. És un salt que ha de ser preciós veure'l cabalós, però no sé si passa massa vegades.


I poc després, la primera gorga (la de dalt) completament glaçada. Si no fos per la por de caure, o de trencar-se, m'hagués arribat al mig mateix. Però la prudència ha pogut més i només m'he passejat per la vora.


A la gorga de baix m'ha semblat que les fulles havíen quedat empresonades abans de la tardor. Segur que no ha estat així, però aquest ha estat el meu primer pensament. 


I aquest torrent, com a "bonus-track", et trobes una altra gorga més petita, però potser més fotogènia que les anteriors. I com haureu notat per les imatges, avui m'ha vingut de gust fer fotografies arran d'aigua. O més ben dit, de gel.


Qualsevol sortida no està exempta de perill. Avui li ha tocat a un dels objectius. La relliscada, quan anava pel camí normal, ha estat molt suau, però la petacada a la pedra de l'objectiu ha estat de campionat, i aquest s'ha partit en dos. Per sort, no ha estat la lent que més aprecio, però l'havia comprat per fer-lo servir com a tot-terreny. I ha quedat clar que tot, tot-terreny no ho ha estat. Llàstima!


següent
Aquesta és la pàgina més recent.
Anterior
Entrada més antiga

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Llista de blocs