7 de maig 2018


D'entrada, aviso que no al no conèixer la zona ja puc haver incorregut en varis errors en el títol, pel que demano comprensió i, si algú en té més informació, me la pot fer arribar:

1.- El primer és situar-lo a Sant Fruitós del Bages en comptes de Talamanca, però és que l'única referència que he pogut fer servir és la de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que situa la divisió dels termes municipals al riu mateix. Per altra banda, és força usual fer servir un curs d'aigua com a delimitador. Si he fet servir Sant Fruitós és que la caminada la vaig fer des del monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós.

2.- El segon és potser en el nom del salt. He vist en més d'un bloc que feien servir, indistintament, els noms de "Els tres salts"  i el de "Els ulls del Llobregat". Altra vegada m'he decantat per la informació de l'ICC, on el nom de "Els ulls del Llobregat" el situa a la passera que hi ha una mica més amunt. Complementant aquesta informació, ja suposo de forma més local, en el bloc 'Pedalant la gent s'entén' he trobat que en aquest punt concret on em vaig aturar, l'anomenàven "El pas dels Matxos".


Cap de setmana relaxant al monestir de Sant Benet, sense massa intenció d'explorar l'entorn. Tot i així, el Dissabte pel matí ens animem a fer una volta pels voltants del monestir i del riu ... i ja m'entra el cuc. Diumenge pel matí,  ben d'hora, decideixo agafar una bici i fer els pocs km que em separen d'aquest punt, marcat amb una icona al mapa de l'ICC. 

El dia s'aixeca emboirat però penso que pot ser una bona sortida. El Llobregat em cau lluny de casa i poques ocasions tindré. La pista està en molt bon estat i, malgrat l'estat de la bici, no tinc massa problemes per arribar-hi. A la Resclosa de la Mina evito fer parada ja que no tinc ni idea de si em queda molt o poc.

Travesso el canal d'aigua que tinc a la meva esquerra i també, al ap de poc, ja travesso el Llobregat per una passera (Passera dels 3 salts segons ICC). No massa lluny ja veig aquest salt. 


La veritat és que impressiona. A la majoria de fotografies que havia tafanejat per Internet hi havia vist poca aigua. En canvi, davant meu, semblava baixar tota l'aigua acumulada de l'hivern i darreres pluges.

M'hi vaig estar una estona. La suficient per poder prendre alguna fotografia el més frontal possible, des de dalt seguint el curs del riu i també 'contra-corrent'. Però tampoc m'hi vaig poder estar massa. Vaig girar cua quan van començar a caure quatre gotes.

Les quatre gotes es van convertir en pluja i vaig arribar a Sant Benet completament xop. Però l'excursió va valer la pena.

2 comentaris:

  1. Bon reportatge Ramon, un lloc ben bonic, l'erosió que ha fet la força de l'aigua a les pedres es espectacular, uns paisatges aqüífers preciosos. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, la veritat és que hi anava sense massa ganes i em vaig trobar un lloc força espectacular.

      Elimina

Llista de blocs