Passada la barrera que hi ha per tal que no passin els cotxes, em vaig dedicar a seguir els corriols que, de tant en tant, apareixen a la dreta per baixar al riu. L'experiència va valer la pena, encara que amb alguna esgarrinxada i el perill evident de caure a l'aigua.
La fotografia que encapçala aquest text correspon a una petita, però preciosa gorga que vaig trobar a mig camí. La que apareix al peu, correspon al lloc a on la pista travessa el riu, just després del trencant per agafar el maí de les Escales per anar a Salt de Sallent.
Com dic, l'experiència va valer la pena i segur que la repetiré.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada