Diumenge era la festa de Sant Joan i tocava anar a dinar a casa de la cunyada. Havent dinat, després d'una sobretaula més aviat pesada, i no per la companyia, calia fer una passejada i una remullada. A més, ja fèia massa temps que no en visitava cap. Així que calia encara que fos una mica, escampar la boira i anar-me a relaxar al riu. I què millor que anar a la que havia de tornar tard o d'hora?
El Sol que m'havia acompanyat durant tot el recorregut va desaparèixer en un tres i no res al baixar a la riera. No havia vist mai un canvi tan sobtat de llum. Però ja hi era i calia aprofitar la caminada.
La canal forma unes 4 o 5 gorgues que, gràcies a l'actuació d'un veí de Sant Joan, és fàcil passar d'una a l'altre sense patir per la integritat física. Val la pena. L'aigua va ser suficientment freda com per tornar el meu cap a la normalitat.
Unes fotos excel·lents!
ResponEliminaGràcies per explicar tan bé com anar-hi :)
Hola Ona, espero que l´explicació sigui bona. Si hi vas, et recomano fer tot el recorregut.
ResponEliminaAquesta entrada teva no l'havia vist, m'encanta, com totes.
ResponEliminaA mi també m'agrada la foto del meu bloc, la flor desenfocada, en realitat pretenia "enfocar" la part de dins, el fons de la flor però... va sortir el que va sortir i ja m'està bé, com a tu.
Un petonàs enorme, que passis molt bon estiu.
Sembla el paradís...i amb aquesta calor que fa darrerament...i al costat de casa meva :-)
ResponEliminaEnhorabona per l'entrada!
hola Pere, ja veus que el petit 'paradís' el tenim a tocar, sigui quin sigui el tros de Garrotxa que triem.
ResponElimina