El motiu ha estat que, aquesta setmana i per sorpresa, la Iona m'ha demanat que li ensenyés a tirar fotos amb la réflex. Ja se sap que entre les amigues, amb el móbil, en tiren un piló. Però aquesta vegada era diferent, volia aprendre i per res del món m'hi hagués negat.
Entre els llocs que li vaig oferir va triar Falgars. No va triar el lloc sino el motiu. Preferia fotografiar prats, per ser un espai obert, per davant de boscos, esglèsies, monuments ... o gorgues. Ella, si no és a l'estiu, prefereix no anar-hi. L'experiència li ha agradat i espero que no sigui la darrera vegada que pugui compartir aquesta afició amb la meva filla petita.
... i Falgars, malgrat la boira, no deixa de ser un lloc a on l'ànima s'eixampla.
3 senzills paràgrafs i quantes coses dius ... anem a pams:
ResponEliminaSi, els salts també tenen cabuda i el de La Coromina amb els colors que has/heu fixat, sols resta felicitar-te.
Felicitats per la iniciativa de la teva filla, més enllà de fixar una imatge amb un mòbil, la intenció de recollir un moment, una llum, una composició, uns colors.
On l'anima s'eixampla, jo no ho hagués definit millor.
Gràcies Jordi. A veure si fem una bona escola.
EliminaFalgars..."l'ànima s'eixampla" i l'oxígen t'arriba al cor.
ResponEliminaUn paisatge preciós.
Una aprenent d'exepció i un mestre amb carisme. Resultat: Una foto espectacular!
Un petó als fotògrafs :)
Gràcies Ona. A veure si té continuïtat i podem mostrar-vos altres indrets meravellosos per eixamplar l'ànima.
EliminaL’ànima s’eixampla i el pols s’accelera, colpits per la bellesa en el seu estat més pur, la plenitud de la natura.
ResponEliminaFantàstica foto. Ah! Una cosa... eixugat la baba, després d’esmentar la lona ho has deixat tot empastifat. Jajajajaja! Petó.
Gràcies Anna. Quan l'adolescència t'allunya els fills i, només de tan en tan succeeixen fets com aquest, cal aprofitar-los al màxim.
ResponEliminaTens molta raó, jo tinc dos nois, ambdós viuen en parella, estretament lligats als pares, no em puc queixar, els veig sovint, tot i així... Ostres el temps passa massa ràpid. Petó.
EliminaEs una gran sort que algun de els teus fills segueixi la teva aficio, la fotografia de tardor es preciosa, ara estic preparant un bloc ple d'aquest tipus de fotografia, ja el veuras. Una pregunta per curiositat, no es aquest salt el que tambe s'anomena com salt de Sallent situat crec que a sant Privat d'en Bas mes amunt d'un lloc d'esbarjo?
ResponEliminaUna abraçada i que la teva filla segueixi gaudin de la fotografia i la natura que per mi es el mes sa que hi ha.
Hola Josep. El Salt de Sallent, com dius, baixa de Sant Privat, de darrera del perfil més conegut del Puigsacalm. Però a l'altre costat, enfront del Puigsacalm, hi ha els cingles de Falgars, límit de Collsacabra. D'aquests cingles en baixen uns quants torrents. Aquest salt és l'únic que, poc o molt, sempre baixa aigua. Quan plou, és molt maco veure també els altres dels que en surt aigua a dojo.
EliminaUna abraçada.
Moltes gracies Ramon, aquest el desconexia i te una gran bellesa, el tinc que anar a veure, una abraçada.
EliminaOstres, quin salt més impressionant! I quants colors de tardor!
ResponEliminaLa veritat és que aquest any els colors han vingut de cop, però ara ja estan al final. Potser aquest cap de setmana encara es podran aprofitar. Després, l'hivern i les glaçades. Sempre hi haurà una excusa per sortir.
Eliminamoltes felicitats per la web, les fotos i aquesta en concret
ResponEliminaamb el teu permís n'he agafat un fragment per posar-lo en un post del meu blog sobre curses, on tinc un apartat sobre running i salts d'aigua on explico, recorreguts per a pujar corrent a salts d'aigua (m'encanta l'aigua i el córrer)
si et molesta m'ho dius i ja en buscaré una altra del salt a la tardor
el meu blog és http://ultraparis.blogspot.com i si vas a l'apartat de Running i salts d'aigua hi ha el post sobre el salt de falgars on apareix la teva foto
moltes gràcies
Cap problema. Coincidències, avui he fet la pista que descrius en bici.
Eliminagràcies, Ramon,
Eliminaper cert, quan vaig en bici pujo per la pista però quan corro agafo la drecera marcada amb pintura groga. És un corriol fantàstic que en aquesta època de moltes fulles desapareix i es confon entre els arbres.
impressionant, fantàstic!, Aquest any la tardor es fa notar amb tota la seva paleta de colors i l'aigua que torna a coórrer pels nostres salts, corrents i rieres!
ResponEliminaHola Maria. És veritat, la tardor d'aquest any està essent espectacular. Esperem que l'hivern també arribi amb fred i neu, que és el que tots esperam, normalitat.
EliminaPreciós!!soc de Hostalets d'en Bas i conec aquets indrets!! Molt recomanable fer-hi una excursiò!!!
ResponElimina