A Sant Privat (Salt de Sallent)

Una petita excursió matinal per acostar-me a un altre dels salts d'aigua significatius de la Vall d'en Bas, el Salt de Sallent.

Ahir a la nit em voltaven vàries opcions, les gorgues de la cabana a Campdevànol, la gorga de la riera de Salarsa que encara em falta, una gorga petita i desconeguda també de la vall d'en Bas, la gorga de Santa Llúcia. En fi, un piló d'opcions.

Però m'he aixecat amb ganes de caminar. Així que després d'esmorzar, m'he dirigit a Sant Privat amb l'esperança que caigués prou aigua com per quedar reflectida a la fotografia. Ben aviat he vist que no seria així, però les ganes de caminar encara hi eren.

Deixat el cotxe al plà d'en Xurri, i a diferència d'altres vegades, he pujat pel camí de les escales i baixat pel camí dels matxos. Després de la barrera només cal seguir la pista i les indicacions cap a Salt de Sallent. És una pista que em conec de sobres. Són moltes vegades les que l'he recorregut cercant noves gorgues.

Una vegada acabada la pista, abans de creuar el torrent que ve de Salt de Sallent, un indicador assenyala el camí de pujada. Fins a una alçada considerable, sempre puges a la dreta del torrent.  Un camí molt agradable ja que el fred que fèia no el notava per l'esforç que requeria el pujar. M'he anat aturant en diferents petits salts d'aigua que, malgrat l'absència de colors, embelleixen encara més l'entorn.

Ja a bastant alçada ha estat hora de creuar el torrent. Les pedres no eren molles pel que no he hagut de patir per l'integritat física. A partir d'aquí, han aparegut les escales, i la pujada ha esdevingut realment dura. A mig camí he pogut captar la fotografia que apareix a la capçalera.

Ja a dalt, abans d'arribar al salt, un arbre mort m'ha cridat l'atenció. És curiós com aquests 'esquelets' encara ens poden atraure l'atenció. Arribat al salt, he esmorzat al costat de les vaques. Tot seguit, he emprès el camí de baixada vigilant no entregirar-me el peu per la gran quantitat de fulles que tapaven les pedres del camí.