17 d’ag. 2013

Per sobre del lloc visitat, el Salt del Brull a Sant Aniol d'Aguja, la data del calendari és molt més significativa per a descriure aquesta entrada.



Sant Aniol és el lloc més conegut i concorregut de l'Alta Garrotxa. Un camí de 2h però perfectament assenyalat, sense massa dificultat. Una riera que vas resseguint i amb possibilitat de parar-te i fer parada a qualsevol racó. L'al.licient de poder dir que has arribat a Sant Aniol, que has vist i t'has banyat a la gorga blava (o gorga fosca) i que has arribat al Salt del Brull. Sobretot per a gent no massa acostumada a la muntanya però que ho vol provar, aquesta excursió és ideal per aquests dies de calor i de vacances.

Penso que seria bo que ens ho repartíssim millor, segur que en gaudiríem més. Però els dies de vacances són els que són i la major part estan concentrats a l'Agost. A més, veient la diferència amb altres anys, crec que es nota molt la crisi en la búsqueda de racons propers i gratuïts.


Jo també havia de dissenyar un recorregut amb família, sense massa dificultat, que s'estigués fresc i que tingués prou encant per a poder repetir més endavant. Donat el dia, en podia haver triat un altre a on trobéssim menys gent, però l'aposta de Sant Aniol era massa segura. 

Però la riera és generosa i sempre hi ha un racó, potser sense cap nom concret per poder-t'hi referir a posteriorment, a on poder gaudir de la tranquil.litat del lloc.


I no vull deixar passar aquesta entrada per a indicar uns quants punts que em semblen importants:
  • Els altres. Tot i haver-hi molta gent, el respecte estava per sobre de tot. Fins hi tot, ajuda en els passos de certa dificultat. Desgraciadament, en certes gorgues on hi ha més gent del compte, això no passa.
  • L'entorn. En cap cas em va semblar que la gran quantitat de gent que hi havia provoqués una gran quantitat de deixalles abandonades. Al contrari, la gent tornava amb la bossa de deixalles carregada a la motxilla. En llocs més propers i sense tanta gent, hi he trobat moltes més deixalles.
  • Neteja. Faig una crida per tal de recollir la deixalla que una altra pesona li pot haver caigut, es pot haver deixat o, descaradament, la pot haver abandonat. Si no la recollim nosaltres, quedarà allà durant molts anys.
  • Gossos. I pels propiertaris de gossos, per molt que estiguem al mig de la natura i mandra que faci, cal treure del mig del camí les cagarades de gos encara que només sigui per higiene i seguretat a l'evitar relliscades.
  • I si teniu res més a afegir, sempre que sigui amb respecte i sense anonimat, benvingut serà.

14 comentaris:

  1. Un lloc maravellos es segurament el meu preferit de mes jove i havia anat molts matis a fer sortides de trevall quedo parat de la cuantitat de gent que si veu be Ramon me has fet recordar uns temps maravellosos i et felicito per els comentaris finals salutacions ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cinto. I si tens res a afegir, estaria bé fer una llista més completa.

      Elimina
  2. Totalment d'acord amb els punts assenyalats, sobretot el tema de les deixalles. A la riera de Merlés (zona sud) i a la zona del Toll de l'Olla (Tarragona) és una tema a treballar a l'agost (posar cartells?). És una llàstima que es trenqui l'encant de certs llocs per la presència de "forquilles de plàstic", "papers", etc. Sempre que puc me n'emporto quan en trobo (de deixalles). Endavant amb el bloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, crec que els que escrivim blocs tenim el deure de fomentar les campanyes de recollida. No és assumible que els ajuntaments vetllin per aquests aspectes. Ho hem de fer nosaltres mateixos. Crec que és molt bona idea portar sempre una bossa i recollir el que a altres els pot haver "caigut".

      Elimina
  3. Desgraciadament,no hi ha una bona educació.
    La gent no te prou coneixament del mal que pot fer a l'entorn quan deixa les restes.
    Amb aquesta segona fotografia venen ganes de fer un bon banyet!
    Alguna vegada he acabat recollit el que li ha "caigut" algú altre, pel perill que comportava.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, jo he acabat portant sempre una bossa de plàstic a la motxilla per a recollir coses que a altres els han caigut. Però també dic que el dia que vaig anar a Sant Aniol no hi havia massa deixalles. El que sí que hi havia eren clínex que ja sabem pel que es fan servir. Per cert, em varen comentar que els clínex no són tan degradables com el paper normal de WC. Així que també m,apunto a portar-ne.

      En quan a la darrera foto, Sant Aniol és ple de racons com aquest.

      Elimina
  4. Hola Ramon, hi he estat i si, realment es un lloc bastant mes net que d'altres que he estat, jo vaig tindre la sort que hi vaig estar amb poca gent, nomes un grup fent barranquisme (es veu a les fotos del blog) i tot estaba força net. Normalment quan surto de muntanya, la gent sol ajudar-se l'un a l'altre, sempre hi ha qui passa de tot pero si et ficses ja son persones d'un altre condició i son les que solen deixar deixalles per tot arreu, es gent que no sap apreciar les maravelles de la natura, van i venen per fer algo sense adonar-se ni de per on passen, malauradament n'hi han bastantes, jo normalment sempre torno amb la bosa de deixalles mes plena del que tindria que portar, sempre recullo alguna cosa que no he deixat jo. Felicitats i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, m,agrada saber que hi ha gent, com tu, que també recull la deixalla dels altres. Entre tots cal deixar-ho net, malgrat la motxilla de tornada pesi una mica més. Bon primer dia de Setembre.

      Elimina
  5. Gracies pel teu blog,soc una amant de la natura i per tant respectuosa amb ella.He llegit comentaris critics per que dones massa indicacions,voldria dir que la natura es de tots ,tenim dret a gaudir-ne i el deure de cuidar- la tan si vivim en el mateix terme municipal o a centenars de km.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Liliana, no puc estar més d'acord amb tú. Gràcies pel comentari.

      Elimina
  6. Hola Ramón! he llegado a tu blog por causalidad...soy de las que creen que todo pasa para algo y yo que este verano (aún viviendo en la comarca de la selva desde hace mucho) he descubierto les gorges, me has venido de perlas!
    Me ayudas de manera muy sencilla y directa a saber como llegar a muchas de ellas, por eso hace días que quería darte las gracias.

    Por cierto mi nombre es Nati. Cuando tenga alguna duda concreta no dudaré en acudir a tí.

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  7. Por cierto, Liliana y Ramón, estoy totalmente de acuerdo con vosotros, cuando amas la naturaleza nunca son muchas las indicaciones para respetarla.

    Hasta pronto!

    ResponElimina

Llista de blocs