Però només iniciar les primeres rampes de la carretera de Vidrà ja he vist un parell de cotxes de caçadors. He pensat que Collfred quedava lluny i que la batuda del senglar no hi devia arribar. M'he equivocat. Anava pujant i els cotxes continuaven apareixent ... fins arribar a la casa de Collfred. Així que he reculat i m'he dirigit al Salt del Roure, que des del Febrer de fa dos anys que no m'hi arribava.
A Joanetes (Salt del Roure IV)
Però només iniciar les primeres rampes de la carretera de Vidrà ja he vist un parell de cotxes de caçadors. He pensat que Collfred quedava lluny i que la batuda del senglar no hi devia arribar. M'he equivocat. Anava pujant i els cotxes continuaven apareixent ... fins arribar a la casa de Collfred. Així que he reculat i m'he dirigit al Salt del Roure, que des del Febrer de fa dos anys que no m'hi arribava.
he estat en aquest indret i m'ha agradat veure'l també a l'hivern, en la magnífica fotografia convertit en un glaçó!
ResponEliminasalutacions
Hola Maria, estic d'acord amb tu, quan el fred apreta i tot queda glaçat, és un lloc meravellós. Sense gel és maco, però no té punt de comparació.
EliminaBones Ramon, m'has fet venir a la memòria que la darrera vegada que hi vaig estar va ser el febrer de fa dos anys, amb tot glaçat, quina meravella vàrem poder veure... per el record ;-)
ResponEliminaSalut!!
Hola Pere, jo ja estic esperant la glaçada d'aquest any ... a veure si el fred desperta d'una vegada. Sense gel, hi ha massa entrebancs per fer una bona foto de l'entorn. A veure si ens hi trobem :))
EliminaHola Ramon, ha valgut la pena refotografiar-lo, es preciós, ja tinc ganes d'anar-hi, unes fotos fantàstiques com sempre, una abraçada i endavant.
ResponEliminaHola Josep. Sempre va bé tornar-hi. I, qui sap, si fa fred i tornaré aviat.
Elimina