La riera de Collfred no la conec pas massa. Des de Sant Privat, remuntant el riu Gurn i després la riera de Gorners, havia arribat fins a la bassa d'en Refer. Just en aquest punt, i segon el mapa de l'Alpina, canvia el nom a Collfred, indicant així quin és el seu origen.
Haig de dir que les ganes de passejar per aquí vàren sortir de diverses fotografies i indicacions que vaig trobar per Internet: el blog Ultraparis, el blog d'en Quim Bou, i les indicacions wikilog d'en Jordi Freixa. Us els recomano.
Doncs bé, agafant la carretera de Vidrà a Sant Privat, m'he enfilat fins a la casa de Collfred. El cotxe l'he deixat a la carretera, molt proper al trencant de la casa, des d'on es poden veure les dues edificacions i la granja de vedells.
He baixat per la pista, i passant entremig de les dues cases com si volguéssis anar a la Freixeneda, m'he aturat abans de creuar el torrent. Allà mateix, a l'esquerra, s'intueix una nova pista que corre paral.lela al curs de l'aigua.
A partir d'aquí només he hagut de seguir-la. Baixa de forma molt pronunciada. Primer sembla que t'allunyis del torrent ja que cada vegada queda més avall. Però finalment, el tornes a trobar just al molí de Collfred, ja abandonat. En aquest punt, hi ha una nova pista que travessa la riera que no s'ha d'agafar, pel que cal continuar per la mateixa.
No recordo si abans del molí la pista m'ha fet creuar un torrent. El que és segur és que després n'he hagut de creuar un altre, el de Sant Antoni. El punt que buscava, el salt de la capa d'en Ramon, es troba just en l'encreuament d'aquest amb el de Collfred.
Creuat el de Sant Antoni, ja esperava que aparegués algun camí que em portés a destí. Baixar pel dret no hagués estat cap bona idea i calia estar atent. Al cap de, com a molt, un centenar de metres he trobat el que devia haver estat una pista de desemboscar que em portaria a la llera del riu. Aquesta es troba a la dreta amb un angle molt tancat. No és que m'hagi portat ben bé fins al torrent, però m'ha deixat molt proper.
La primera foto correspon al nom de l'entrada. De les moltes que he tirat, m'ha semblat convenient posar-hi aquest autoretrat que dóna dimensió al salt. Són moltes les vegades, que mostrant les fotos, haig de donar indicacions sobre quines són les dimensions. I què millor que la figura humana?
Satisfet per la visita, he desplegat el mapa. Tot i no tenir massa temps, el salt de la Burra no semblava massa lluny (*). Així que he remuntat el torrent fins a trobar-me el torrent del Clot del Molí, que baixa per l'esquerra, on hi ha aquest altre salt dins la mateixa riera de Collfred.
De seguida he vist que no seria massa fàcil el camí i m'he dedicat al salt que hi ha a la imatge superior, just al punt de l'encreuament dels dos torrents. I al gran salt que, si us hi fixeu bé, apareix no massa lluny entremig dels arbres.
És un salt preciós amb una petita gorga a sota. Segur que té un nom, però a hores d'ara el desconec. L'he buscat per Internet i no l'he sabut trobar. Si algú me'l pot dir, em ferà content.
A partir d'aquí, desfer el camí i cap a casa a dinar.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Per anar-hi:
1.- Cotxe des de Sant Privat fins a la casa de Collfred, per la carretera de Vidrà.
2.- Aparcant a la carretera, agafar la pista entremig de les dues cases fins arribar al torrent.
3.- Sense creuar-lo, agafar la pista de l'esquerra que va paral.lel a la riera.
4.- Al baixar la pista creuarà un torrent (a la vostra esquerra) i trobareu les runes del molí de Collfred.
5.- Seguint la mateixa pista creuareu un altre torrent (el de Sant Antoni) destí de l'excursió.
6.- Com a molt 100 metres enllà, una pista molt esborrada a la dreta us acostarà al salt.
A la tornada he comptat el temps, que ha estat de 30 minuts.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
(*) El salt de la Burra es troba aigües avall del salt de la capa d'en Ramon, no amunt com sembla indicar el mapa de l'Alpina ni el de l'ICC.
Precioses fotos, m'apunto la ruta. Una abraçada.
ResponEliminaHola Anna, apunta't l'excursió, però recorda que hi ha més salts en aquest tros. :))
EliminaEts un crack Ramon.
ResponEliminaCada vegada et superes ... per la recerca, per les sortides, per la informació i per un treball fotogràfic boníssim
La carretera de Sant Privat a Vidrà no l'he fet mai i sempre m'ha cridat l'atenció.... m'en has fet venir ganes. Pot ser un desengreixar del Fluvià. M'hi acostaré..
Hola Jordi, gràcies per les floretes :))
EliminaLa carretera de Vidrà t'encantarà. És un paisatge espectacular que no et deixarà indiferent.
Molt bona aquesta ruta. No trigare gaire a ferla. Ets un crack Ramon!!
ResponEliminaHola Ernest. I tal com he dit a l'Anna, hi ha més saltirons molt a prop. Per exemple, una ruta que faré aviat, serà arribar al salt de les faves, que es troba una mica més avall del sal de la capa d'en Ramon.
EliminaAvui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!
ResponEliminaEnhorabona. 8 anys ja és un número molt considerable .
EliminaFelicitats pels blogs! Estan molt bé!
Eliminagràcies Marc!!
EliminaUn Lloc molt maco be i aixo de 30 minuts de ruta ja es de les meves :-) a veure si puc anar-hi aviat encara que si tu o has fet en 3 jo ni estere 60 ah les fotos com totes collonudes ¡¡¡
ResponEliminaHola Cinto. El camí és fàcil excepte quan has de baixar al riu, encara que tampoc té massa complicació. El que sí que t'haig de dir, i no sé si és que fèia massa que no caminava carregat, que la tornada se'm va fer una mica llarga.
EliminaHola Ramon, esta be axó, amb un dia dos preciosos salts, tinc que fer aquesta ruta, he passat algunes vegades per la pista de Collfred per anar a buscar embotits a la masia i també per anar a Sant Privat, pro no tinc correguts aquests boscos, una bona assignatura pendent; gracies per la troballa, una abraçada i endavant.
ResponEliminaHola Josep, jo tampoc havia fet mai aquest tros (per la riera) i em va encantar. Molt proper també hi ha una curiositat natural anomenada "les escletxes de l'euga" que val molt la pena. Si busques imatges per Internet segur que t'hi voldràs arribar.
EliminaCelebro que t'hagis acostat a un salt que porta el teu nom. Bona feina!
ResponEliminaHal París. Ja veus que m'has fet venir ganes d'anar a aquesta riera. I, per la propera vegada, en comptes de tirar amunt, aniré avall a trobar el salt de la burra.
Elimina(Corregeixo el text per tal que no es confongui: tots els salts són a la riera de collfred. El torrent del Clot del Molí queda a mà esquerra, per on es veu que surt una mica d'aigua).
Merci.