Havia de tornar a Riudaura, continuar el recorregut iniciat la setmana passada.
El tros de riu que va de la bassa de la Cugeba a la del Saltant m'era completament desconegut. Eren moltes les vegades que havia pensat cóm devia ser. En bici, ja havia recorregut el trajecte entre les dues gorgues. Els forts pendents de la pista fan que, o bé et distreus pensant en alguna altra cosa, o la temptació de posar el peu a terra és massa gran. En el meu cas, ja us podeu imaginar amb què entretenia el meu cervell.
La caminada no podia començar millor. Juntament amb aquests boscos amarats de molsa penjant dels arbres, he gaudit durant (potser) un minut de la companyia d'un esquirol. No seria bon fotoperiodista. Tot i tenir-lo a pocs metres de l'objectiu, he preferit mirar-ho a enfocar-lo.
Amb l'animal ja perdut de vista, he iniciat la pujada. Entre els dos punts hi ha un desnivell considerable que cal salvar. No sabia si em trobaria molts saltants, ni si trobaria cap punt on se'm fes difícil continuar. Ja a casa, comptabilitzo un conjunt de salts seguits de considerable alçada que he pogut salvar gràcies a enfilant-me per fora del curs de l'aigua, i un parell de trams en els que l'aigua ha estat a punt d'entrar a les botes. Bé, de fet hi ha entrat, encara que me n'he adonat a temps i he corregit de forma quasi instantània.
He arribat a la bassa del Saltant quan el Sól tocava de plè al salt d'aigua mentre la gorga quedava completament a l'ombra. Cansat com estava no hi he perdut massa temps. Ara tocava fer el camí de baixada, evidentment per la pista, però amb botes de pescar. Una sensació que si us podeu estalviar, millor.
Veig un canvi en la manera de processar, es així o son imaginacions meves... la tercera foto te una força inusitada per la composició i el contrast.
ResponEliminaEnhorabona Ramon
Hola Pere, suposo que sí que hi ha canvis en el processat. Ara, sense deixar de ser fidel al record que tinc del lloc visitat, intento donar més volum i centrar la mirada a les parts que considero més importants, ja sigui a partir de potenciar contrastos o de jugar amb la saturació de colors. Pel que dius, crec que vaig pel bon camí. Gràcies pel comentari.
EliminaMira, t'estic llegint i m'estic petant de riure. És que t'imagino, Ramon! Amb la vestimenta, mig reporter, mig pescaire, el trípode, la màquina... Trobar-te a tu deu ser tot un espectacle. Les fotos molt maques, el sol que t'he fet la punyeta a estones, però l'efecte de l'aigua i l'entorn preciosos. Un petonàs.
ResponEliminaHola Anna, jo també penso amb la fila que faig :) Sobretot a la tornada, em vaig creuar amb una persona i, si hagués esset l,altre, hagués pensat: què coi hi fa aquest en una pista enquitranada amb botes de pescar i una càmera? segur que fèia el meu goig!!
EliminaHola Ramon, totes les fotos son bones, pro la tercera es impactant, senzillament fabulós, una abraçada i endavant.
ResponEliminaHola Josep. Totes, totes .... Però estic d'acord en tu amb la tercera, que és la que m'agrada més. Tot i així, la primera reflecteix millor el paisatge que et vas trobant ... quan el Sol no pot entrar massa hores.
EliminaMola aquesta activitat efervecent!!... ;)
ResponEliminaJa ho veus, Joan. No tinc tanta varietat com tu, però intento aprofitar els caps de setmana de la millor manera que se m'acut. :)
EliminaUn lloc fantastic la que me encanta que es veu totalment diferent a els altres salts es la tercera el detall de la roca molt bo encara que totes les fotos son dignes de reconeixament MOLT BONES ¡¡¡¡
ResponEliminaUs heu posat d'acord (i jo també). La tercera, al ser diferent al que solen oferir els salts d'aigua, atrau l'atenció. Caminar per llocs on no hi passa gent, com en aquest cas, pot portar sorpreses agradables. Gràcies Cinto.
EliminaHola Ramon!! Una sensació semblant a caminar amb el calçat "inapropiat" com la que expliques també em va passar, encara que va ser amb escorpins del neopré.
ResponEliminaLa gorga de la gran pedra amb la petita roca que sobresurt m´ agrada´t molt.
Fins la propera!!
Està clar que us poseu d'acord. Amb les botes a la carretera feia el meu efecte ... i la pedrota aquesta, apart que va ser un dels punts on em va entrar aigua a les botes, te el seu encant, i perill!! fins aviat.
Elimina