2 de febr. 2014


Ahir vaig celebrar que fos un dia plujós. Això significava que les rieres es tornarien a omplir i, pels que ens agrada moure'ns en aquest entorn, en gaudiríem molt més. Però a les primeres hores, a les lleres també hi van a parar molts sediments. Terra que dóna un to marronós a l'aigua, o que en el millor dels casos, l'enterboleix.

Per tant, el millor dia per acostar-nos-hi no és l'endemà. Però què s'ha de fer quan només en pots gaudir el cap de setmana ? Doncs anar-hi i veure què et trobaràs. Així que he escollit un lloc proper a casa, un lloc on no hagués de caminar massa, a Sant Privat. Si l'aigua baixava massa acolorida sempre podia tornar sense pensar que havia perdut el matí.



Del poble de Sant Privat fins al pla d'en Xurri, zona de costellades, només havia visitat les gorgues de "les piscines", el lloc preferit per anar-hi a l'estiu amb les meves filles, quan cau la tarda. Però pujant la carretera, just abans del trencant de la zona d'esbarjo, hi una unes marques de camí que et porten al riu. Anomenar-lo "camí" és una exageració. La baixada és molt pronunciada i si no fos perquè et vas agafant aquí i allà segur que ningú s'atreviria a seguir-lo.

El tros de riu que hi ha a sota és excepcional. Potser avui ho era més per la quantitat d'aigua que baixava sense ser excessivament tèrbola. Un conjunt de varis salts i gorgues omplen un espai digne de ser visitat, sobretot a l'estiu. Avui, tot i portar les botes de pescar, fèia fred i era difícil moure's sense perill de relliscar i acabar la jornada sense càmera i amb un senyor refredat. Però com altres vegades, he anat en molt de compte, i n'he obtingut un parell d'imatges per al bloc.

La que us mostro s'anomena la gorga de la cadena. És proper al gorg de Gutlló, una mica més amunt i que manlleva el nom de la casa que hi ha a l'altra costat de la riera.


--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per anar-hi:
1.- Arribats a Sant Privat, i abans d'entrar a la plaça, agafeu la pista asfaltada que cau a l'esquerra del transformador.
2.- Seguiu la pista fins arribar al trencant de la zona de pícnic (a dins hi ha lloc on deixar el cotxe).
3.- El "camí" surt just abans del trencant i baixa de forma molt pronunciada. AVÍS: No és apte per a ningú que no li agradi posar el cul a terra i agafar-se a les branques per baixar.
4.- Una vegada a baix, la gorga de la cadena cau aigües avall.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquesta setmana he visitat algunes pàgines que mostraven cóm fer fotografies en llocs d'aigua. Sense cap més intenció que aportar el meu granet de sorra, us explico de manera molt breu quin és el meu equip i quines són les passes que jo segueixo:

Equipament. Porto una càmera reflex Olympus E-3, un gran angular, un filtre polaritzador, un parells de filtres degradat neutre, tovalloletes, un trípode (a qui no faci por anar a l'aigua) i molts dies, com avui, unes botes de pescar per poder-me desplaçar "lliurament" per l'aigua.

Darrera el cotxe també hi porto una barqueta petita inflable. En un parell d'ocasions, on el punt de vista millor estava a l'altra costat de la gorga que només s'hi podia arribar nedant, m'ha anat d'alló més bé per posar-hi l'equip. :)

Preparació. Una vegada al riu, em poso les botes i munto la càmera netejant l'objectiu i el polaritzador (el filtre degradat neutre el faig servir poques vegades). És important netejar l'òptica abans de cada presa ja que és molt fàcil que al moure't quedis esquitxat i arribis a casa veient que no pot aprofitar cap fotografia.

Fotografiar. Escollit el lloc i posat fermament el trípode, ja puc obtenir una seqüència de fotografies que posteriorment visualitzaré millor a casa. Primer ajusto el polaritzador per tal de treure el reflexes de la llum que em molesten sobre l'aigua. Després, enfoco manualment, ja sigui a través del visor o de la pantalla. I abans de disparar, configuro la càmera en mode retardat (així no haig de portar a sobre el comandament del disparador remot).

No tiro mai amb jpg sinó amb raw. Quasi sempre faig servir una obertura tancada, per sobre de f16. Usualment trio un ISO 100. Gràcies al LiveView de la càmera, el temps (que sempre es mesura en segons) el puc ajustar veient el resultat a la pantalla.

A partir d'aquí, jugo amb els diferents paràmetres per aconseguir diferents seqüències de fotografies. Fixant ISO i obertura, només modifico el temps d'exposició.  En una mateixa seqüència sempre haig d'aconseguir captar tot el rang de llums i ombres de l'escena. A vegades s'aconsegueix amb una única fotografia, però a vegades en calen moltes més.


Processat. Faig servir el Lightroom com a eina bàsica de processat. Em permet classificar i triar les que m'agraden més i fer els ajustos generals. Després d'aquest processat, ja sigui amb una o vàries fotografies de la mateixa seqüència, les passo a tractar amb el photoshop a on els dóno el toc més personal.

Pels que comenceu, espero que us hagi pogut servir de guia.

Aquesta entrada estava etiquedada abans com a Gorg de Gutlló, però una conversa molt aclaridora amb en Claudi del GECA d'en Bas, em va dir que aquest era el de la cadena i el de més amunt el de Gutlló. Moltes gràcies.

8 comentaris:

  1. Soc un enamorat de la Garrotxa, i aquest gorg vaig estar a punt de visitar-lo, però no vaig tenir temps, ara que he vist la teva ruta, serà punt obligat....
    Felicitats per les fotos!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Rafel, i al mateix riu en pots fer moltes més. Les trobaràs ordenades a la pàgina de "Situació".

      Suprimeix
  2. Ramon, això és una classe magistral en tota regla. Guapa la gorga, a veure si trobo temps, que darrerament no sé com se m'escapa, i m'hi acosto després d'un dia plujós. Un petonàs.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Espero que aquesta forma de fer pugui ajudar a algú que comença. En quan a anar-hi després d'una ploguda ... millor que esperis dos dies i així l'aigua ja no baixarà tèrbola.

      Suprimeix
  3. Ja tinc la idea on anar dema :-) gracies Ramon

    ResponSuprimeix
  4. Hola Cinto, si va a aquesta gorga recorda posar el cul a terra i a portar botes d,aigua.

    ResponSuprimeix
  5. Hola Ramon, mira que he passat prop del gorg al anar cap el salt de Sallent, peró per desconeixer-la no la he vist, a la propera no s'em escapa, es preciosa. També et dono gracies per fer-nos arribar la classe de fotografia, sempre s'apren algo. Una abraçada i endavant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Josep. Jo també hi passava sempre de llarg. Amb la quantitat de forgues que hi ha més amunt!!! Però l,altre dia em vaig fixar aquest objectiu i el vaig poder complir. En quan anar-hi, recorda que la baixada és molt pronunciada i que, una vegada a baix, o portes botes d,aigua o és moltdifícil moure-t'hi. A veure què ens ensenyes.

      Suprimeix

Llista de blocs