Excursió ràpida per
Aquest deu ser un dels salts urbans més fotografiats de la Garrotxa. Situat a Sant Joan les Fonts, just on es poden observar les diferents tres colades, que al solidificar-se van donar lloc a tres formes completament diferents de la mateixa roca basàltica.
Però aquest lloc no s'hi arriba només per contemplar aquesta singularitat. La resclosa del Molí Fondo és part de l'antiga fàbrica de paper, passat (i encara present) industrial del poble.
I aquest és l'objectiu principal dels que busquem aigua ... encara que sigui al captard.
Molt bones fotos Ramon aquest lloc fa dies i vaig anar i no el vaig trobar ens varen indiacar malament i varem anar per derrere la guarderia i no per la esglesia tindre que tornar hi !!
ResponEliminaHola Cinto, Per darrera l'església potser és el camí més usual i curt. Però pots anar per darrera la guarderia, baixar fins a la riera de Bianya i, abans de creuar el passallís, agafar el camí que et porta amunt cap a la pedrera. D'allà, seguint en direcció dreta cap a Sant Joan, arribes a les mateixes escales de baixada cap al riu.
EliminaHola Ramon, preciós e impactant salt, encara que estigui al costat de una edificació, pot ser que aixo es el que el faci diferent, les fotos magnifiques com sempre i l'hora en que les has fet l'he dona un toc d'armonia. Una abraçada i endavant.
ResponEliminaHola Josep. A vegades, aprofitar el temps que un te, pot donar resultats gratificants. Fèia temps que anava al darrera d,aquest salt. Hi havia anat un parell de vegades pel matí però no baixava aigua ja que la desvien per fer electricitat. I aquesta setmana, al sortir de la feina i amb l,excusa d,anar a passejar el gos, m,hi vaig acostar.
EliminaCrec que és un salt que cal fotografiar-lo junt amb l,empresa que devia construir la resclosa. En cas contrari, l,estem treien del contexte que li dóna significat.
Una abraçada.
Oleeee!!! El salt per si sol és espectacular, ara, trobo que la resclosa és la "cirereta" de la composició, li trobo un "no sé què" de nostàlgic, d'antic, de decadència submisa e irremeiable. M'encanten les fotos. No sé per què però aquest temps a mi em dóna més per floretes i papallonetes, ja se sap, cada boig... Un petó enorme.
ResponEliminaHola Anna, cadascú al que li agradi més. Ja ho he intentat vàries vegades de fer fotos macro, però no acabo de sortir-me'n. Serà qüestió de paciència ?
EliminaEn quan a la foto, el que li deia a en Josep: El saltant sense les edificacions crec que queda coix, per a mi és un tot. Abraçada!!
És una imatge impactant! La força de l'aigua tan ben aprofitada per les indústries i que sobreviu al seu declivi.
ResponEliminaHola Maria, gràcies per aquesta descripció tant poètica.
Elimina