Pla de l'Estany - Prop de Sant Miquel de Campmajor (riu Ser)

No tot és el que sembla, ni sempre trobes el que busques.

Fa temps, massa, que en una de les excursions en bici vàrem resseguir un tros del riu Ser fins arribar quasi a Sant Miquel de Campmajor. Sortint d'Olot vàrem enfilar per la fageda i deixant-nos portar pel camí que passa per la dreta de Santa Margarida, arribàvem a Santa Pau.

Des d'allà, vàrem agafar el GR-2 i, amb parada obligada sobre el pont de la gorga de Can Batlle, vàrem continuar baixant passant pel Sallent i el Torn. Ja força més avall creuàvem per darrera vegada el Ser prop del Molí de Roca (al costat del Castell del mateix nom i sota l'ermita de la Mare de Déu de Loreto).

Sobre aquesta petita passera em vaig dir que hi havia de tornar a fer alguna foto. El recorregut pel costat del Ser va ser, durant quasi tot el trajecte, molt agradable. Potser en algun punt no era massa net, però tot i així el curs del riu oferia possibilitats de passar una bona jornada fotogràfica.

Vaig buscar pel mapa de l'Alpina i de l'Institut Cartogràfic què hi havia pel voltant. La descoberta no podia ser més agraïda ja que incloïa 3 punts d'interès en un petit tros al voltant de la darrera casa. La resclosa del Molí de Roca i dues gorgues, la de les Bledes i la del Diable.

Així que avui m'hi he acostat. Però exceptuant les quatre pedres que permeten un petit salt just després de la passera, l'excursió no ha valgut la pena.

Passat Santa Pau i poc abans d'arribar a Mieres, he trencat a l'esquerra per agafar la carretera que porta al Collell. I ja de baixada, he trencat seguint el rètol de Briolf (Si la memòria no em falla, en aquest punt, el cartell que fa temps vaig veure, indicava cap a la Mare de Déu de Loreto). La carretera local es converteix en pista de terra i al cap de pocs kilòmetres arribes a la passera, just després del molí de Roca.

Primer he intentat trobar la gorga de les Bledes. Ha estat una mica difícil situar-me fins que m'he adonat que havien desviat la pista per tal que no passés tant propera a la casa. Una vegada situat, m'he dirigit cap al riu, però després d'anar metres amunt i avall, amb la dificultat que encara no és temps de posar els peus a l'aigua, no n'he vist ni rastre.

Fallit el primer punt d'interès, m'ha passat pel cap anar sota la resclosa del molí. Però veient la dificultat d'anar per la llera i els cartells avisant de la propietat privada, me n'he desdit de seguida.

Així que el proper era anar sota la passera. Havia perdut un temps preciós pel que fa a la qualitat de la llum, però ja que hi era calia aprofitar-ho. I així és com he obtingut la foto que encapçala l'entrada ... però també la que la tanca !!

L'escuma que apareix a l'esquerra no és degut a la força de l'aigua que baixa, ni resultats no desitjats de l'efecte seda, ni és cap efecte miraculós del photoshop. Senzillament és senyal d'aigua bruta, molt bruta.

Amb aquest panorama he decidit que ni avui, ni mai, aniria a caçar el tercer punt d'interès, la gorga del Diable. Crec que només m'hi acostaré, o bé per casualitat, o bé si veig alguna foto espectacular, o bé per què algú me l'ha recomanada. Mala sort. La propera sortida espero que sigui més agraïda.

I amb una simple comparació de les dues fotografies ja podeu veure que res és el que sembla. I per molt que busquis, a vegades no trobes el que desitges.

----------------------------------

i si encara hi voleu anar, us indico el camí que he seguit.

1.- Sortint d'Olot agafar la carretera de Santa Pau i continuar cap a Mieres.

2.- Abans d'arribar al poble, agafar el trencant a l'esquerra que, passant pel Collell, us portaria a Sant Miquel de Campmajor.

3.- Passat el col.legi, de baixada, i just abans d'arribar a la plana, agafar el trencant a l'esquerra cap a Briolf.

4.- Seguir la pista de terra fins a trobar la passera del Ser. 

----------------------------------