11 de gen. 2015


Una de les gorgues de la llista era a la vall del Llémena i allà m'hi he acostat aquest Dissabte.

El gorg negre està situat a la riera de Granollers de Rocacorba, a tocar de l'aiguabarreix amb el Llémena, molt propera al Molí d'en Sala, passat el poble de Sant Esteve i als límits de la Garrotxa.

La riera és molt petita en comparació amb la grandària de la gorga. Amb el temps, aquest minúscul fil d'aigua ha anat erosionant el terreny fins a formar una gran olla. Les parets que l'envolten provenen d'una erupció de lava d'algun dels volcans de la zona, formant estrats horitzontals semblants als que es podem trobar al molí fondo de Sant Joan les Fonts o a la gorga de Cagarates de Santa Pau.


I aquest hagués estat el meu únic objectiu si no hi hagués anat amb companyia d'en Miquel Bohigas, autor de la segona foto.  Des que el vaig descobrir a Flickr, sempre he quedat embadalit davant de les seves fotografies. No sabria què destacar-ne més: si la composició, el tractament, l'abstracció de les petites coses, el joc que a vegades estableix entre el títol i la imatge, o ... millor que en feu un tast vosaltres mateixos accedint al seu blog "Desdibuix: mots i imatges". Segur que tindreu ganes de posar-lo a la llista dels blocs a seguir.

Ens vàrem trobar just sota els cartells que assenyalen el límit entre les comarques de la Garrotxa i el Gironès (Ara, al redactar aquesta entrada, he accedit al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i he vist que la riera de Granollers és la que fa de frontera).

Després de visitar el gorg negre hem parat a fer un bon esmorzar de forquilla i ganivet (i jo que normalment només porto mandarines !!). Seguidament, hem seguit la pista cap a Granollers de Rocacorba desviant-nos a la dreta a l'alçada del torrent de Gelats, per aturar-nos davant de la masia de Can Plana.

Just sota la casa, un camí d'escales ens ha portat a la font de l'Esquirol, i seguint el torrent amunt (El camí que hi havia estava esllevissat en un tram) hem arribat al salt de la segona imatge. Com ja era de preveure a l'arribar a la font, que aquesta sí que rajava, no hi hem trobat gens ni mica d'aigua.


Si no hagués estat que feien una batuda de senglars, en Miquel m'hagués portat més amunt a un altre saltiró que, per les imatges que he vist ha de ser molt maco veure'l amb aigua. Però els caçadors ens han fet canviar de ruta i hem anat a veure el gorg del Diable, al Pla de Sant Joan, ja de ple a la comarca del Gironès.

Just a l'entrada del poble, on hi ha la parada d'autobusos, hem sortit de la carretera. Quan segueixes un altre cotxe és difícil recordar per on has passat, però ara, tornant a mirar el mapa, veig que ens hem dirigit a la casa Peradalta i en comptes d'agafar el darrer trencant que t'hi porta, hem continuat recte cap el Llémena. Ens hem aturat, més o menys abans d'unes torres d'alta tensió, en un trencant a dretes que segurament la pròpia gent ha anat engrandint per anar a banyar-se a aquesta gorga.

A partir d'aquí, un camí molt ben fressat pel mig del bosc i de baixada molt pronunciada ens ha portat a la llera del riu. La quantitat d'aigua que baixava no ens ha permès més que fer fotografies des del costat on estàvem, no fos cas que l'aventura acabés amb una remullada.

La gorga és molt grossa i, a no ser que et vulguis banyar i tornar a pujar per una corda d'escalador posada en una de les parets, només la pots contemplar des de dalt, que és el que hem fet, encara que m'ha quedat la recança de tornar-hi remuntant el riu per a contemplar-la des de baix.

En resum, una excursió magnífica per la Vall del Llémena amb en Miquel, el millor guia i company que podia trobar per aquesta vall.


12 comentaris:

  1. Va ser un plaer poder-te acompanyar. Tant de bo podem tornar-nos a trobar ben aviat per descobrir nous tresors d'aigües verdes i roques lliscants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així sia!! I no cal que siguin aquests llocs tant ombríbols i, com bé dius, relliscosos.

      Elimina
  2. Un altre bon lloc per descubrir be per la meva part el llemana quasi el agues buscat nomes per la zona de Canet d´Adri sera questio de posarlo al pilo per properes visites pero pot ser que esperi quan hagin caigur alguns ruixats mes una abraçada als componetns de la expedicio Miquel i Ramon !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cinto, la vall del Llémena crec que és una gran desconeguda a la que val la pena treure-hi el cap de tant en tant.

      Elimina
  3. Ramon, com sempre unes fotografíes impressionants. I un nou fotògraf a seguir. Em falta temps per tantes maravelles...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, ja veuràs que si el poses a la teva llista, no t'en penediràs. Com he dit, sempre quedo embadalit al contemplar les seves fotografies/obres d'art.

      Elimina
  4. Gracies per seguir publicant les marevelles que aneu trovant.
    En sou tres o quatre que esteu fent una feina que no té preu, ni el reconeixement que tindría que tenir.
    Cada cop que veig una de les teves excursions, veig que no cal anar al cul del mon per veure coses boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Antoni. Quan vaig començar com a 'divertimento' entre excursionisme, fotografia i informàtica em faig creus que encara duri i que hi hagi altre gent que s'hagi apuntat a fer el mateix. Però com dius i crec, vivim en un entorn ple de petits tresors que donen per a molt i pel gaudi de moçta gent. Som privilegiats, i potser no ho acabem de reconèixer del tot.

      Elimina
  5. Fantàstic reportatge Ramon, aquest estiu vaig travessar la riera de Granollers per la pista que va de Tregurà a Ribes de Freser, passar per allà es molt maco, ves-hi ja ho veuràs. Salut

    ResponElimina
  6. Hola Josep, aquesta excursió que dius l'hauré de fer. El paisatge pirinenc m'agrada molt. Mentrestant em conformo amb la zona sud de la Garrotxa, a la riera de Granollers de Rocacorba, a la vall del Llémena. :)

    ResponElimina

Llista de blocs