Ripollès - De Queralbs a Núria

En honor de la veritat, el títol de l'entrada hauria de ser "De Queralbs a (quasi) Núria". I això que m'hagués agradat, però un problema logístic descobert a darrera hora ens va fer recular pel mateix camí que ja havíem fet.

Ahir Dissabte em vaig aixecar molt aviat per ser a Campdevànol a primera hora del matí. Havia quedat amb en Raymon, a qui vaig conèixer el dia de la sortida a les gorgues de Camós, al pla de l'Estany. Bon coneixedor dels rius i torrents del Ripollès, tindria el luxe de poder fer el camí de Queralbs a Núria parant-nos en algunes gorgues i salts que ell havia seleccionat.

Ja em va avisar que la caminada seria llarga. Sortint de Queralbs, la primera parada va ser al Salt del Sastre quan ja devíem portar més o menys una hora de camí. La baixada a la gorga pel torrent de Fontalba cobert de neu glaçada va ser un pèl dificultosa. Però una vegada al riu de Núria, descomptant el gel i el gruix de neu que dificultava els moviments, la visió del salt des de sota el pont i sobre el gruixut gel de la gorga va donar sentit al camí fet.

Com em va dir, aquest tram el riu era completament glaçat ja que una mica més amunt bona part de l'aigua és desviada per acabar arribant canalitzada, junt amb la que baixa de Fontalba i de Coma de Vaca cap a la central de Daió. Més amunt, tot i trobar gel i neu, segur que trobaríem molta més aigua, i així va ser.

Després d'esmorzar i explorar una mica per sobre el salt vam continuar el camí cap a la segona parada que m'havia preparat: el salt de la Cua de Cavall. Si us fixeu en la fotografia superior, veureu una taca més fosca sobre la neu a la part inferior esquerra, senyal d'aigua o de gel més prim. Això, i la prudència del meu company, van fer que no intentés anar sota el salt que es veu al fons de la imatge on segur que a l'estiu tampoc hi pots arribar per terra ferma.

Tal dit, tal fet. Després de fer el camí de pujada que et porta per sobre del canal, i de planejar fins passat el petit embassament que recull l'aigua dels diferents torrents, el riu va cobrar vida. El silenci que havíem trobat fins el moment es va veure trencat pel soroll de l'aigua que corria, a voltes amagat pel gel, a voltes totalment descobert.

El salt de la Cua de Cavall és espectacular. Parcialment cobert de gel i neu deixava entreveure el toll d'aigua que hi corria per sota. Les dues fotografies següents, amb en Raymon i jo agafant-nos tos dos com a models un de l'altre, us donaran una idea de les seves dimensions.

La nostra següent parada va ser a la gorga de sota el pont dels tres molins. La baixada va ser, altre vegada, dificultosa. A la primavera o a l'estiu hagués estat fàcil, però ara amb la neu jo no ho vèia tant clar. Sort de tenir-lo de guia pel que coneixia perfectament el camí, ara enterrat sota la neu.

i la darrera parada la vàrem fer sota el mateix pont per després tornar a pujar al camí cap a Núria.

La idea inicial era fer unes quantes gorgues i tornar pel mateix camí. Però una vegada situats al pont faltava poc per arribar a Núria. Ja se sap que caminar per la neu cansa molt, pel que vàrem decidir arribar a dalt i agafar el cremallera de baixada. Però quan ja veiem el mirador ens vàrem adonar que, amb el neguit de portar el mínim d'objectes a sobre, ens havíem deixat la cartera al cotxe. Així que a girar cua i a desfer el camí. Heus aquí el problema logístic que anomenava a l'inici de l'entrada :)

Resumint, una gran sortida d'unes 5 hores de durada descobrint algunes de les múltiples gorgues i salts d'alta muntanya, de Núria, dels "nostres" Pirineus, amb una gran companyia. Ara només falta esperar la primavera per a repetir un recorregut semblant esperant trobar uns altres colors.