Marató de gorgues

Aquesta Setmana Santa m'he proposat tornar a recòrrer quantes més gorgues millor. L'objectiu és fer una estirada forta als projectes que tinc entre mans i que, tard o d'hora, estic convençut veuran la llum.

Així que espero que el bon temps m'acompanyi i pugui resseguir el màxim de racons possible.

Dilluns 30 de Març - Joanetes

El Sol no acompanya, però tampoc la pluja. Decideixo fer una ruta circular per la bassa dels escurçons i la gorga blava de Joanetes.  Inicio el recorregut des del poble mateix i segueixo l'indicador de "gorgues 10m" que hi ha al carrer que volta per sota l'església.  Passada la carretera de Bracons, amb la serra de Llancers al fons, només em falta caminar 5 minuts més.

La riera porta molta aigua i la gorga la trobo esplèndida, tot plegat conseqüència de la pluja dels darrers dies. I haver esperat una setmana ha tingut la recompensa. Aigua transparent.

Continuo pel camí que assenyala "Sant Miquel de Castelló" i giro al trobar la pista asfaltada per anar a la gorva blava. Passat el pont, remonto uns quants metres per la riba esquerra. És la primera vegada que la veig amb un cabal tan gros i, malgrat els troncs que ha deixat la llevantada, fa goig de veure.

Amb tanta aigua, Com deu ser el tros de riera que uneix les dues gorgues? A sobre mateix ja veig que la diferència amb altres visites és abismal.

Torno cap a Joanetes enfilant per la carretera principal. A l'arribar al nucli antic, el carrer estret i les escales cap a l'església em recorden les primeres descobertes fetes des de la casa de colònies de Sant Romà.

Dimarts 31 de Març - Pont del Llierca

Espero a les 5 de la tarda per anar al Llierca. El dia és assolellat i quan hi sigui, la llum canviarà a aquell color groguenc que tant m'agrada. A l'arribada veig uns quants cotxes a l'aparcament, senyal que més d'un està gaudint de l'entorn.

Abans de baixar a la llera no resisteixo la temptació d'una primera foto des del costat Nord del pont, tot i que quan la llum sigui la bona vull ser al costat oposat. A baix, una familia s'està banyant. Les ganes poden més que la temperatura de l'aigua.

M'aturo a la resclosa abans de saltar a l'altre costat i, passant per sota el pont, arribar a la llera més coneguda.  Em trec la motxilla per evitar que em faci perdre l'equilibri al xocar contra la pedra que surt de la base del pont i acabi a l'aigua. A l'altre costat, no ho recordava, em cal fer una mica més d'equilibris per continuar, però arribo sà i estalvi.

Contemplo les seves dimensions. Una colla de jovent xerra de forma sorollosa, encara que lluny, però aviat s'en van. Només quedo jo i busco diferents punts de vista. Normalment baixa un petit fil d'aigua a la sortida, però avui és una mica més difícil de moure't. Com un nen amb sabates noves, per primera vegada, faig una foto del pont amb el seu reflex sobre l'aigua. 

La llum que esperava trobar s'ha anat posant de mica en mica. He arribat a temps. Deixo la càmera i torno a contemplar el pont, porta de l'Alta Garrotxa. Tot un espectacle i millor fer-ho a ull nu.

Dijous 2 d'Abril - Vall d'Hostoles

A les 8 en punt hem quedat amb en Raymon, qui no fa tant em va ensenyar algunes gorgues de Núria i autor del blog Natura i muntanya, centrada al Ripollès i de lectura molt recomanable. Es nota tant el coneixement com l'amor per la terra.

Les rieres del Ripollès són esplèndides i l'excusió que vàrem fer, memorable. Vull sorprendre'l, pel que visitarem unes quantes gorgues del Brugent. Una petita marató dins de la que estic fent aquesta setmana.

Primer ens aturem al cementiri de Les Planes per anar a la gorga del Duran. Venint d'un fil d'aigua més aviat petit, el sorpren la gran extensió que hi ha sota el salt. Anem bé.

Canviem de riera i anem a Cogolls, a una de les perles de la Garrotxa, al Salt del Molí dels Murris. Com sempre, la riera està esplèndida encara que no la llum. El dia ja ha avançat massa i no admet massa filigranes. 

Abans de marxar, un detall ens sorpren. Una noia es situa sobre el salt a fer ioga. Per ara, és el més semblant que he trobat a una ninfa d'aigua. Noto que cada vegada estic més a prop de trobar-la. Temps al temps.

I ara, el plat fort. Tornem a canviar cap al Brugent i ens arribem a Santa Margarida. Tant l'extensió com el saltant d'aigua el deixen bocabadat. I no n'hi ha per menys. Com és possible que una riera com aquesta tingui aquestes gorgues tant grosses ? Recordo el passat volcànic de la zona.

Tornant al cotxe veig que encara tenim temps de fer-ne un parell més. Ens aturem al gorg de la fàbrica vella i després baixem al de Can Poeti.

A Can Poeti, per molt que ho intento, no repeteixo la foto que vaig fer la primera vegada que hi vaig anar. Així que em dedico a fotografiar els detalls de la pedrera que hi ha a l'altre costat.

Com veieu, una petita marató en un sol matí. Però crec que he complert l'objectiu i la visita ha satisfet a una persona del Ripollès. Segur que ens tornarem a veure, però amb millor llums.

Divendres 3 d'Abril - Salt de l'Olla

Avui hem quedat amb en Pere Soler, gran fotògraf de natura i autor de l'interessant blog de fotografia "El racó dels meus somnis", per anar al Salt de l'Olla.

En qüestió de llums hi entén molt més ell, pel que li deixo triar l'hora. Aviat, aviat. A les 7 del matí em passa a buscar i anem als Hostalets, a la casa de l'Aubert, inici del camí ral.

Passem per davant del molí vell i enfilem el camí ral a molt bon ritme. Al cap de poc, me n'adono que potser per a ell no ho és tant i afluixem la marxa.

Situats al salt fem fotos a tort i a dret i parlem de fotografia. Passem una bona estona davant d'aquesta meravella, que si no fos per l'arbre que hi ha al mig, encara ho seria més :)

Baixem pel camí que hi ha al costat del torrent. Ens aturem a l'Olla petita i tornem a iniciar una sessió, encara que de durada més curta. Ara, el camí s'allunya del torrent fins arribar a baix.

Però abans de finalitzar del tot, tornem a tirar amunt pel torrent fins a les darreres rampes, lloc conegut com el salt dels Cristians. Impressiona veure els diferents plegaments de les roques.

Anem avall a la font de les Fogoses. M'adono que he estat tirant tota l'estona amb una ISO massa alta per la meva vella càmera. Maleït principiant !!

Des d'allà, agafem el camí que hi ha proper a la riba esquerra per no haver de passar per davant la casa de la Cirera. Compto a travessar la riera per una petita passera de fusta, però la darrera llevantada se'l deu haver endut.  Cap problema, travessem per unes passeres i desfem el camí cap al cotxe. 

Una molt bona sortida a un dels llocs més macos i amagats de la Vall d'en Bas.

Pere: En aquestes, només hi ha el revelat de lightroom. Tot és començar ...

Dissabte 4 d'Abril - Salt del Roure

Després d'un parell de dies de matinar, espero a les 10 per sortir de casa.  Avui toca anar a Joanetes, al Salt del Roure.

Inicio la caminada per la pista cap a Sant Mateu. A la baixada em trobo amb un parell de dones que van allà mateix però no estant del tot segures de trobar-lo. Fem el camí junts.

El salt és preciós. La llum del Sol l'il.lumna quasi de dalt a baix i constato que deu ser veritat que mesura uns 30 metres. Elles se'n van i jo no tardo ni 10 minuts a fer el mateix. Avui no és dia de fer fotos. M'estranya que no hi hagi ningú, però quan me'n vaig, arriba la primera familia. 

Passant per Sant Mateu, tiro la darrera foto i enfilo depressa el camí cap al cotxe. Al tornar, per evitar fer cua, trenco cap a La Pinya i entro a Olot pel pla de dalt.

Ha estat una sortida precipitada, però l'objectiu de mesurar temps i obtenir fotografies de l'entorn està assolit.

I ara, mentre escric l'entrada, noto que estic "engorjolat". Demà serà qüestió de fer alguna altra diferent, com per exemple, un dinar familiar.